Escola Valenciana s’ha reunit aquest dimarts amb el Comitè d’Experts del Consell d’Europa que avalua el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). Ho ha fet conjuntament amb altres entitats com ara Plataforma per la Llengua i Acció Cultural, que han traslladat que l’Estat espanyol i l’administració valenciana incompleixen els compromisos internacionals adquirits en matèria lingüística.
Així ho expressa Escola Valenciana a través d’un comunicat, que ha explicat que han fet entrega d’un informe integrat per una cinquantena de pàgines que inclou qüestions com ara el fet que el govern valencià «va ignorar les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa per modificar la llei de plurilingüisme i fer possible l’ensenyament immersiu en valencià».
Alhora, respecte a les modificacions legals que estan impulsant PP i Vox, Escola Valenciana ha demanat que «sol·liciten a la Generalitat millores en la formació professional», atès que segons l’informe citat en el 72,2% dels centres de formació professional del País Valencià imparteixen més del 37% de les classes en llengua pròpia.
Més qüestions
Des de l’entitat també indiquen que s’han plantejat altres qüestions, com ara l’eliminació del valencià en les zones de predomini lingüístic en castellà, l’eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics i del Consell de Llengües i també la manca de suport al sector audiovisual en valencià, així com la censura de revistes, autors i grup en valencià.
Per últim, han comentat la necessitat d’aplicar el requisit lingüístic en el funcionariat de qualsevol administració valenciana, perquè el 26,6% dels funcionaris «exigeixen parlar castellà als ciutadans que els escriuen en valencià».
Les entitats que s’han reunit amb el Comitè citat recorden que la CELRoM, tractat europeu promogut pel Consell d’Europa des del 1992 per a protegir llengües històriques d’Europa que no tenen caràcter oficial al conjunt del continent, va ser ratificada per l’Estat espanyol l’any 2001, tot i que «la incompleix permanentment en matèria de justícia, reciprocitat, administracions públiques o educació».
