La companyia valenciana Esclafit Teatre consolida la seua aposta pel teatre professional pensat per a joves d’institut. Les seues senyes d’identitat són dues: els espectacles creats en el nostre idioma i, a més, les obres pensades per a la joventut. Tot i això, aclareixen que alguns dels seus muntatges també encaixen en el context del teatre per a adults.
Al capdavant d’Esclafit Teatre, hi ha Joan Nave, actor, filòleg i dramaturg, que també duu a terme sovint les tasques de direcció i producció, i l’actriu Roo Castillo, amb qui comparteix escena i oficina. L’any vinent farà una dècada que la companyia va encetar la seua trajectòria, tot i que el 2015 ja feia anys que tots dos actuaven arreu del País Valencià.
A hores d’ara, treballen de nord a sud del nostre territori i, tal com diu Nave en to de broma, «fem també alguna excursió a Catalunya». Amb Joanot, publicada per Bromera el 2017, van fer temporada a Barcelona just abans de la pandèmia, amb molt bona acollida de la crítica. Només de l’obra @Rita_Trobador, ja han fet més de 200 funcions, i l’obra, publicada també per Bromera el 2019, ja va per la 6a edició. Una obra per a adults amb què la companyia va començar l’actual temporada a Petrer (el Vinalopó Mitjà) dijous passat.
Esclafit és una companyia formada per persones de la Marina Alta, però amb la seu al sud, a Elx (el Baix Vinalopó). D’alguna manera, hi ha també la intenció de fer presents els continguts artístics en valencià en un territori on fan molta falta.
Amb tot, el gruix del seu projecte es focalitza a oferir al professorat i l’alumnat un projecte pensat perquè l’experiència educativa s’amplifique amb l’assistència dels centres educatius als teatres dels pobles i ciutats on actuen. Amb cites fixes anuals a Alacant, Elx, València i Dénia, la resta de funcions (més d’un centenar, cada temporada) esdevenen allà on el professorat d’un centre de secundària els cita. La representació es convoca majoritàriament a l’auditori municipal i no a l’institut, perquè, tal com reconeix Roo Castillo, l’alumnat ha de sentir que els teatres també són espais per a ells.
Els actors de les tres obres que presenten enguany per a instituts de secundària i batxillerat es guanyen els adolescents des de l’entrada al teatre. Una experiència que és concebuda com a global, ja que comença uns dies abans de la representació i perllonga al llarg del curs. A més, després de la representació, es duu a terme un col·loqui amb els actors. En aquest sentit, Nave assenyala que «és interessant que, en acabar d’actuar i començar la conversa amb el públic més jove, l’atenció no decau».
Enguany, pujaran a escena amb @Rita_Trobador, un intent de dignificar les dones creadores de la nostra tradició literària; El verí del teatre, el clàssic de Rodolf Sirera, i Shoes, una comèdia que transita cap al thriller i que posa sobre les taules -tot combatent-los- un bon grapat de prejudicis lingüístics.
Nave explica que «Charles Chaplin deia que ”la vida és una obra de teatre que no permet assaigs” i que, per contra, el reflex que ens ofereixen les arts escèniques ens ajuda a saber qui som, tant com a individus com a col·lectiu». «En un auditori, per sort, podem tindre una vegada i una altra aquesta experiència de presa de consciència en un context amable i protegit», remarca. «I quan açò ocorre per a la joventut, paga la pena l’esforç. I si és en valencià, millor. Que bona falta fa», conclou.
