Esclafit Teatre arriba enguany a la fita dels deu anys de trajectòria amb la mateixa energia que als inicis i amb el reconeixement del món cultural i educatiu. Des de la seua fundació, la companyia, dirigida per Joan Nave, ha treballat amb l’objectiu de “acostar les arts escèniques a l’alumnat de secundària i batxillerat” i de fer-ho en valencià, amb dramatúrgies pròpies que connecten amb les inquietuds dels més joves.
L’excepció dins aquest repertori ha estat El verí del teatre, de Rodolf Sirera, que el juny passat va assolir la funció número 100 a Elx (el Baix Vinalopó).
Premis i reconeixements
El desembre del 2024, Esclafit Teatre va rebre el Premi El Tempir per la seua aportació a la normalització de la llengua i la cultura valencianes. I enguany, al juliol, va obtindre el Premi Estruch a la contribució a les arts escèniques, atorgat pel Teatre Principal d’Alacant. El jurat en va destacar “la capacitat per vincular educació, compromís lingüístic i creació escènica contemporània”.
Aquestes distincions han arribat en un moment clau per a la companyia, que continua consolidant un projecte que sempre ha tingut el professorat i l’alumnat al centre. “Les nostres obres han nascut amb la voluntat d’acompanyar el treball de les aules i, alhora, oferir als jóvens un espai de reflexió, esperit crític i oportunitat artística”, explica Joan Nave, director i actor de la companyia.
Noves estrenes
El desé aniversari coincideix amb dos projectes de gran abast. A la tardor, arribarà Manual per a ociosos i bruixes de dol, que farà dialogar en escena Joan Fuster i Maria-Mercè Marçal a partir dels seus textos. L’obra es planteja com una eina educativa i, alhora, com un homenatge a l’assagista de Sueca i a l’escriptora catalana, referent del feminisme literari.
Al desembre serà el torn de Llull en defensa de la joventut, una revisió contemporània de la figura del mallorquí universal, pensada especialment per a l’alumnat.
Un compromís amb la llengua
Al llarg de la dècada, Esclafit ha dut a terme 700 representacions arreu del País Valencià. “Creiem que el teatre és també una eina de dignificació lingüística i cultural. Cada espectacle, cada gira, cada funció és una manera de fer que el valencià ocupe el lloc de prestigi social que li pertoca”, afirma Nave.
Aquest compromís ha consolidat la companyia com a referència per al professorat, amb un model que combina espectacles, col·loquis i material didàctic, i que transforma cada funció en una experiència educativa completa.
Amb dues estrenes imminents i el suport dels reconeixements rebuts, Esclafit Teatre afronta el futur amb l’objectiu de continuar fent de l’escena un pont entre la creació en llengua pròpia i el món educatiu. Una dècada després, la companyia reafirma la seua vocació: unir art, compromís i ensenyament en valencià.
