El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ofereix una exposició titulada «Invenció i projecte», que estudia i investiga un centenar d’esbossos d’artistes com ara Joaquín Sorolla, Ignasi Pinazo, Antonio Muñoz Degraín, Mariano Benlliure i Francisco Ribalta, entre altres. Una mostra que permet descobrir «tot el que ocorre en la ment de l’artista» durant el procés de creació.
La presentació de l’exposició va comptar amb la presència del director del MuBAV, Pablo González Tornel; la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, i el comissari de l’exposició i tècnic de Col·leccions del MuBAV, David Gimilio Sanz. González Tornel va destacar que aquesta exposició contribueix a conèixer millor la «fantàstica» col·lecció del museu, composta per 30.000 peces, i posa a disposició del públic una part menys coneguda: aquella que aprofundeix en el procés creatiu de l’artista, tot el que ocorre en el seu cap i les seues mans abans de crear l’obra final.
El director va ressaltar que l’esbós, sovint vist com una tècnica física, és en realitat un procés intel·lectual que els artistes han utilitzat des del segle XVI per a demostrar que el seu treball tenia el mateix nivell intel·lectual que altres disciplines com la literatura, la retòrica o la poesia. «Invenció i projecte» permet veure com els artistes conceptualitzen les idees mitjançant simples esbossos, ja siguen més acabats i destinats a una obra definitiva o esbossos que no van tindre cap destí futur.
Una de les característiques destacades és que es mostren les obres acabades juntament amb els seus esbossos, de manera que els visitants poden «calibrar el procés creatiu» i reflexionar sobre quina part de l’esbós té valor com a obra d’art en si mateixa.
David Gimilio va explicar que la mostra compta amb un total de 92 obres organitzades en quatre seccions, que abasten des del segle XVII fins al XX i inclouen pintura, escultura i dibuix. La primera secció, «Invenció i projecte», inclou dibuixos, pintures i models escultòrics que formen part del procés creatiu dels artistes, des dels estudis de composició fins als esbossos de figures o parts d’elles.
La segona secció, «Non plus ultra», està dedicada a aquells esbossos que no es van convertir en obres definitives, ja siga per no ser aprovats pel mecenes, per penediment de l’artista o per ser només una de les moltes versions d’un procés creatiu frenètic. També s’inclouen esbossos de peces desaparegudes, oferint una font única per a conèixer obres perdudes.
La tercera secció es centra en els «Esbossos de presentació», aquells que mostren un estat molt avançat del procés creatiu, on les composicions i figures estan quasi acabades i són quasi idèntiques a l’obra final. Finalment, la quarta secció, «Non finito», exposa obres inacabades per diverses raons, com ara la falta de temps o la pèrdua d’interès, mostrant peces de factura solta i fluïda que ofereixen valuosa informació sobre el procés artístic.
