El solatge del temps, l’obra més personal del catedràtic de Filosofia de la Universitat de València Tobies Grimaltos, que recull «imatges, vivències, reminiscències» de la seua infantesa que corrien un «risc greu» d’abandonar-lo, ha estat reeditada per la Institució Alfons el Magnànim.
Grimaltos, un dels pensadors més importants del País Valencià, assenyala que «el temps ens determina i ens constituïx». «Qui hem sigut, el que hem viscut, fa que siguem qui som. N’estic convençut. Els orígens són responsables de la nostra identitat (actual). Per això convé tenir-los presents, conservar-los. Perquè, segons això i com canta Raimon, qui perd els orígens, perd identitat», afirma. I amb aquesta convicció els empra «de matèria primera per a fer literatura» en aquest llibre.
El Castelló dels anys 60
En el pròleg, l’autor reflexiona sobre els records, els seus i, per extensió, els dels altres. I apunta que els records són, sovint, parcials i esbiaixats, i que, per tant, l’obra és una aproximació a la realitat que va viure a Castelló (la Ribera Alta), el seu poble, fins als 12 anys.
Així, a El solatge del temps, els lectors poden conéixer el Castelló dels anys 60, una època de transició en l’àmbit rural, on s’anava imposant el motor com a ferramenta de treball i de mobilitat i la tracció animal començava a desaparéixer de les tasques del camp. De fet, son pare era rossiner i es dedicava a llaurar amb haques.
En una quarantena de capítols, Grimaltos també parla del costum inconscient de matar vespes; del tràngol que va passar quan, el dia de la comunió, va descobrir que el rellotge que duia havia perdut una de les busques; del robatori de garrofes que va perpetrar amb uns amics i que, paradoxalment, era d’un hort de la seua propietat; del concepte que tenia de mantindre les regles que se li encomanaven fins a les últimes conseqüències i de la superació de la seua timidesa, entre altres assumptes.
Més enllà d’unes memòries personals, el llibre és un reflex d’una societat canviant en què identificarem perfectament la generació dels nostres pares o avis. Una societat que cal conéixer per entendre-la millor.
Presentació a Castelló
La presentació de volum tindrà lloc el 28 de març a les 19.30 hores en la INMAVI – Magatzem de Gil (carrer de Salvador Gil, Castelló, la Ribera Alta). Comptarà amb la presència de Paco Teruel, diputat de Cultura de la Diputació de València; Enric Estrela, director de la Institució Alfons el Magnànim; Xavier Serra, director de la col·lecció, i Tobies Grimaltos, autor del llibre.
Tobies Grimaltos, catedràtic de Filosofia de la Universitat de València, jubilat, és autor de nombroses publicacions acadèmiques: articles, capítols de llibre i llibres, com ara Teoria del coneixement (amb J.L. Blasco, PUV, 1997), i Mentiras y engaños (amb Sergi Rosell, Cátedra, 2021). Ha publicat també assaigs adreçats a un públic més ampli, com ara Idees i paraules. Una filosofia de la vida quotidiana (PUV, 2008), Vista parcial (PUV, 2014), que fou Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2015, i Obvietats (o quasi). Filosofia necessària (PUV, 2021). També ha escrit llibres de divulgació com ara El joc de pensar (Bromera, 1998), i de caràcter autobiogràfic: Quan em jubilaré (Bromera, 2018) i El solatge del temps.
