El passat dissabte, 18 de maig, Sant Gatxo, un dels grups de rock valencià de referència als anys 90 i 2000, després de deu anys del seu comiat, es va retrobar de nou en un concert celebrat a la Vila Joiosa, al seu poble, davant d’un públic lliurat a la seua música i energia. El 1994, una colla d’amics es reuneixen per a formar el que seria en un futur Sant Gatxo. El grup el formen Gaspar López (veu), Paco López (guitarra i veu), Vicent Galiana (bateria), Àlex Agulló (baix) i Joan Carles Bou (guitarres), amb la col·laboració de Jaume Mayor, que és qui fa les videoprojeccions. S’autodefineixen com un grup punk-rock indie amb un so elèctric i compacte amb una trajectòria consolidada arreu dels escenaris dels Països Catalans. El recorregut discogràfic és d’un total de quatre discs: el primer rep el nom del grup, Sant Gatxo (1998), seguits de Quan ja és tard (2001), Si tanque els ulls (2006), Llum (2012); la seua discografia es tanca amb l’enregistrament del concert dels 20 anys (2014). El tercer disc, Si tanque els ulls, fou guardonat amb el Premi Ovidi al Millor Disc de Pop/Rock en valencià de 2006. El 2014 diuen adeu als escenaris, tot culminant el seu camí amb un concert de comiat electroacústic que va comptar amb convidats com l’Orquestra de Corda de l’Ateneu Musical de la Vila Joiosa, o Xavi Sarrià, entre d’altres col·laboracions, que van omplir l’escenari de records i nostàlgia. Deu anys després del seu comiat, el passat mes de gener van prendre la decisió de fer pública la seua música en plataformes com ara Spotify per diversos motius que anunciaven a les xarxes socials:
També a les xarxes socials, Sant Gatxo ens sorprenia tot anunciant un únic i últim concert amb un vídeo on mostraven la sala d’assaig amb tots els instruments i el bombo de la bateria amb el logotip del grup, al ritme d’una de les seues cançons: Mentides.
Així doncs, acompanyats d’altres conjunts comarcals, Los amigos de tu hermana, Moroots i Ferretería Rosario, i amb el recinte de gom a gom, Sant Gatxo va encetar el concert amb una de les cançons del primer disc, Cor encés, tota una referència als començaments del grup. A esta li van seguir algunes de les cançons més conegudes del públic com ara Miratge, Samarretes velles, Buscant el moment o Tornaràs, que van disparar l’emotivitat col·lectiva tot corejant els temes i aconseguint moments de gran simbiosi entre el grup i els seus seguidors: amb l’ambient caldejat, el líder de la banda, Gaspar López, transportava el poliesportiu de la Vila a una de les millors nits de rock recordades.
D’entre el públic podíem trobar gent jove, seguidora de Sant Gatxo des de l’adolescència, amb ganes de reviure moments de la seua pròpia història al ritme de les lletres compromeses amb la realitat social. També membres d’altres generacions a qui les cançons del grup viler havien acompanyat a través de la cadència d’un rock escrit en la nostra llengua. A les primeres files del públic i a l’escenari del concert s’hi trobava el relleu generacional del grup: Quim, fill de Paco López (guitarra i veu), va muntar a l’escenari representant una nova fornada de músics. El concert va acabar amb una de les cançons més conegudes del grup, Intentant recordar, en què el públic, desbordat d’alegria, reclamava dues coses: que tocaren una cançó més i que tornaren.
Sant Gatxo, com ara tants grups que formen part de la història musical en català al País Valencià, deixen una senda als qui venen i vindran. Amb el pas del temps, podem afirmar que han esdevingut tot un referent per al panorama rock actual, deixant una herència valuosa a grups com ara és Tenda o d’altres. “Era tan senzill” com fer un concert en què les generacions es miraren a un espill per passar el relleu d’una tasca que encara tenim pendent: fer música de tota mena en la nostra llengua. El concert i la ressaca emocional han deixat als fans amb ganes de més, però com diu el grup, les cançons seran sempre nostres i formaran part de la banda sonora de la nostra vida.
Qui signa esta crònica, amb una barreja de sentiments com ara la melangia i l’emoció, abraçada a les amigues i cantant els temes del grup, és molt conscient de la sort d’haver vist Sant Gatxo com mai.
