L’Associació de Direccions de les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) Comunitat Valenciana -ADEOICV- afirma que la Conselleria d’Educació ha canviat «de manera unilateral les condicions de treball dels docents» i retrau al departament la manca de comunicació sobre «l’optimització de recursos» que impulsa per al pròxim curs. L’entitat subratlla que «en cap de les reunions» se’ls ha notificat i «molt menys consultat», els criteris per als canvis que es duran a terme, ni el nombre de grups que s’han reduït.
«En primer lloc, s’ha produït una reducció de les hores dedicades a les coordinacions de departaments, de mediateca i de seccions, i la supressió de la coordinació d’igualtat i convivència. Es canvien, per tant, de manera unilateral les condicions de treball dels docents, ja que el professorat ha de fer les mateixes tasques treballant més hores», exposa el col·lectiu.
D’altra banda, subratlla, «som administració també i a les direccions de les EOI ens preocupa el bon ús de les inversions educatives, així que hauríem pogut dissenyar estratègies conjuntes per a evitar les supressions de grups que s’han dut a terme».
«Canvis tan sensibles en educació han d’estar basats en criteris com més públics i pactats millor. Tampoc s’ha deixat un marge de temps per a veure l’impacte positiu que puga tindre sobre la matrícula l’aplicació de la nova modalitat semipresencial», lamenta.
Sobre l’argument de l’administració educativa que només s’han cobert el 61% de les places oferides, l’associació creu que és «evident que en idiomes menys majoritaris és molt difícil arribar a omplir unes ràtios ja de per si prou elevades». Les ràtios (tant les mínimes com les màximes) són, a més, bastant més elevades que en primària i secundària.
«Quina atenció individual pot rebre l’alumnat si en són 40 en la classe virtual, 35 en la presencial o semi (A2) o 30 en B1? Són ràtios altes que poden influir també en l’abandó que es produeix a posteriori. Així i tot, tenim unes xifres de matrícula globals molt bones comparades amb altres autonomies. Una mostra: l’EOI de Pontevedra té 45 docents i 1.200 alumnes, mentre que una EOI valenciana amb un número igual compta amb 3.050 alumnes i patint disminució de grups», assenyala.
«Motiu d’orgull»
L’associació contesta també a l’observació que el País Valencià és l’autonomia amb la major xarxa de centres, una cosa que «hauria de ser motiu d’orgull per a estar més prop de la ciutadania, oferint ensenyament de qualitat i no com una extravagància que malbarata la inversió pública», defensen.
I adverteix que «les estadístiques poden ser enganyoses i caldria veure la grandària d’allò que es denomina “centre”, ja que moltes vegades entren a les estadístiques les seccions que tenen dos, quatre o sis grups només (la immensa majoria), que són residuals a efectes estadístics».
«Si volem comparar-nos amb altres autonomies, caldria comparar el nombre de grups globals i el número d’EOI “mare”: Comunitat Valenciana 26 (població de 5,3 milions i 4,9 EOI/milió), Catalunya 45 (amb 8 milions d’habitants i 5,6 EOIS/milió), Madrid 29 (3,3 milions i 8,8 EOI/milió), Andalusia 52 (8,6 milions i 6 centres/milió), Euskadi 14 (2,2 milions i 6,3 EOI/milió), etc.». «Per tant, en comparació amb altres autonomies estaríem a la part baixa», resumeix.
Les direccions tampoc entenen «la dràstica reducció de grups d’espanyol per a estrangers que s’ha produït, quan són classes que estan sempre plenes i amb un alumnat molt fidel». És un idioma en el qual l’optimització de recursos és «elevadíssima», recalca l’entitat, que sosté que les EOI són «clau en el foment de l’estudi de totes les llengües cooficials i de l’espanyol com a llengua estrangera».
«Des que el nivell A2 va ser suprimit de les Proves de Certificació, les Escoles Oficials d’Idiomes és l’única institució que pot certificar aquest nivell, que dona accés al nostre alumnat a la possibilitat d’obtindre la nacionalitat espanyola. Durant els últims anys les nostres aules d’espanyol han superat amb escreix les, més que elevades, ràtios fixades per Conselleria, ja que la nostra consciència no ens permet deixar sense escolaritzar a un alumnat que ja per si mateix troba dificultats en l’hora d’integrar i desenvolupar professionalment», emfatitza.
Tasca d’integració
I planteja: «I quina millor entitat que les Escoles d’Idiomes per a dur a terme aquesta tasca d’integració que beneficiarà, no tan sols la ciutadania estrangera, sinó tota la societat? Com es pot dur a terme aquesta tasca si es redueixen dràsticament els grups? S’argumenta que les FPA (Formació Persones Adultes) i altres entitats (ONG, etc.) poden fer aquesta tasca, però no ens consta que s’haja fet cap estudi sobre les places que s’oferiren, si les places cobriran la demanda, tant de docència com de titulació (les FPA no certifiquen el nivell), si tenen la infraestructura necessària, etc.».
L’organització recorda que la ràtio de la FPA és de 20 alumnes per grup (quasi la meitat de la qual tenim a les EOI), la qual cosa implica que, si es vol cobrir la demanda de classes o, com a mínim, les places que estaven oferint, s’hauria de contractar el doble de professorat, fet que xoca amb els criteris «d’optimització de recursos» que es pretenen aplicar dones la Conselleria.
I sobre l’argument que a vegades que les persones estrangeres s’han d’integrar, manifesten que «si no els donem eixa possibilitat, podem acabar creant falta d’integració, guetos i més xenofòbia». «La Generalitat Valenciana -puntualitza- no tan sols ha de complir amb la legislació vigent, sinó que ha de mostrar una especial preocupació per a crear una societat més segura, cohesionada i rica en la diversitat».
«Les Escoles d’Idiomes som una entitat docent pública a Europa i som l’enveja de la resta de països del nostre entorn, per la qualitat de l’ensenyament que oferim i la preparació dels professionals que treballen en aquest cos. Tindre una xarxa adequada i pròxima a la ciutadania és una mostra de qualitat d’ensenyament i formació, ens posa com a líders de l’Estat i ens hauria de fer sentir orgullosos d’aquesta fita i del model que suposem per a altres comunitats autònomes. L’optimització de recursos ha d’incloure també cuidar les persones treballadores, els recursos humans i la demanda de formació permanent de la societat», conclou.
