23 anys després de comprometre’s amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), l’Estat espanyol continua incomplint amb els seus principis. Així, si més no, ho denuncia Plataforma per la Llengua, que conjuntament amb altres entitats s’ha reunit aquest dilluns amb el Comitè d’Experts del Consell d’Europa que avalua, precisament, el compliment d’aquest document.
Segons l’ONG del català, l’incompliment per part de l’Estat espanyol és clar. En una reunió en què també n’hi havia Òmnium Cultural, la Fundació .Cat, l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) o l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, totes aquestes associacions han alertat el comitè d’experts citat amb un informe d’una cinquantena de pàgines en què es detallen tots els incompliments.
Educació i judicatura
La trobada s’ha celebrat a la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els dos principals temes que s’han tractat han sigut l’educatiu i el judicial, alertant de les sentències que han afectat el funcionament de l’escola catalana. Segons Plataforma per la Llengua, la CELRoM no concreta que el sistema per garantir l’aprenentatge del català haja de ser la immersió, «però sí que concreta el dret d’estudiar immersivament en català», i les entitats reunides han demanat al Comitè d’Experts citat que propose una solució en eixe sentit.
També han demanat la creació de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, prevista a la Llei d’Educació de Catalunya del 2009 per a avaluar les competències lingüístiques en català. «L’absència d’un organisme com aquest és contrari al que preveu la carta», alerten les entitats, que també demanen «més ajudes per a garantir el dret de rebre les notificacions i els documents judicials en català».
Les entitats, de fet, recorden que és el jutge qui tria la llengua en què es desenvolupen els procediments judicials, i lamenten que els jutges catalans incompleixen el 81,3% de les peticions de ser notificat en català.
Altres qüestions tractades han sigut la situació del català en l’àmbit de la salut, delicada per la incapacitació lingüística d’alguns professionals públics; la de l’etiquetatge de productes en català, atès que només ho estan el 10,6% del total; o el privilegi que té el castellà, segons Plataforma per la Llengua, en les polítiques culturals i tecnològiques.
