Any 2023. Centre de València, a l’entorn del Mercat Central. Grans grups de turistes fan pinya al voltant de guies que, amb l’ajuda d’un xicotet altaveu els expliquen versions de la història o la cultura locals que, en molts casos serien com a mínim discutibles. Turistes que, amb la seua presència massiva ja pràcticament tot l’any, transformen aquelles coses que fan les ciutats úniques i diferents, i n’imposen l’homogeneïtzació i estandardització. Com un mite de Midas contemporani, es podria dir que el turisme destrueix tot allò que toca, encara que siga involuntàriament (i sí, la referència a l’or no és casual). El veïnat és substituït pels pisos turístics o els nòmades digitals i el comerç tradicional cau exterminat davant la invasió de grans cadenes comercials, en bona mesura multinacionals exactament iguals en cada país. I les llengües no són cap excepció: el valencià –i també el castellà-, ja és pràcticament residual en aquests carrers.
Però en un raconet quasi desapercebut, com una espècie d’aldea gala, trobem un espai insòlit. No es tracta d’una altra tenda de records, ni d’una falsa cafeteria italiana, sinó una llibreria «d’autor» amb títols en valencià a l’aparador.
Paradoxalment no es diu Astèrix, que li pararia bé, sinó Arribada Llibres, un nom que anuncia la intenció del propietari, Héctor Gómez, de convertir aquest espai en «un punt de trobada, un espai tranquil i segur on crear comunitat, en certa forma, i en els temps que corren, també un espai de resistència». L’objectiu, més que vendre llibres –que també, que a final de mes caldrà pagar el lloguer i menjar- és «que la gent valore l’espai com sa casa». El nom, però, amaga també una anècdota curiosa que es troba en l’origen del projecte. I és que el finançament de la llibreria va ser possible gràcies al fet que Gómez va guanyar 40.000 euros en el concurs El círculo de los famosos d’Antena 3. I la pregunta final que va donar-li accés al pot va ser: «Quin esdeveniment històric se celebra anualment a Baiona (Pontevedra) durant el mes de març amb el nom d’Arribada?» Es tracta del retorn de La Pinta, una de les tres caravel·les que van fer el primer viatge de Colom a Amèrica i, naturalment, aquesta és una Arribada en gallec, però també una feliç coincidència que recorda que les llengües hi són per comunicar-nos i enriquir-nos. «Cada matí em dic que soc un privilegiat per poder complir el meu somni sense haver de dependre d’un crèdit bancari. Segurament açò em permet ser més lliure, tenir els llibres que a mi m’agradaria trobar-me en una llibreria i no dependre tant dels best-sellers o l’autoajuda».
Però, per què una llibreria, que no és precisament un dels negocis més rendibles actualment? «En certa forma és un deute històric amb el meu jo xiquet, que era molt lector i somniava en un dia poder ser llibreter». Potser també per açò, hi ha una aposta tan clara per la literatura infantil i juvenil.
Gómez, però, també alerta sobre la tendència a pensar en les llibreries com un comerç en extinció. Hi ha, de fet, un cert boom de llibreries independents, especialitzades i que funcionen com a espais culturals. «Pense que a la gent li agrada llegir i aprendre, però sobretot que té la necessitat de comunicar-se i trobar-se, en un moment en què tot està molt compartimentat. I açò, mai t’ho podrà donar Amazon. Públic n’hi ha, però has de poder donar-los allò que no trobaran a altres llocs». Fins ara, amb només tres mesos oberta, el seu pressentiment que Arribada podia ser una bona idea, pareix que s’està complint i a poc a poc va guanyant-se un públic.
Aposta pel valencià
Gómez explica que la seua llengua materna no és el valencià, però que ha optat per fer tota la difusió de la llibreria en aquesta llengua, així com donar visibilitat en les prestatgeries per «un posicionament polític». «Arribada Llibres va obrir les portes el dia després de les eleccions espanyoles i mai havia vist un ambient de tanta animadversió cap al valencià», diu en referència a la campanya electoral, però també als nous governs municipal i autonòmic. Recorda precisament el gest de llevar-li l’accent al nom de la ciutat: «És molt simbòlic, però també significatiu».
Una política que s’ha materialitzat, entre altres coses, en no separar els llibres per idiomes a les prestatgeries, perquè «el valencià no és un gènere o una secció». I funciona? «I tant, si tu amagues els llibres en valencià el més segur és que no en vengues i llavors en tindràs menys, perquè no es venen, és com una profecia autocomplerta. En canvi, quan els mostres i naturalitzes l’opció de llegir en valencià, les vendes pugen».
