L’estratègia d’ofegament econòmic a la Societat Coral El Micalet dissenyada per l’alcaldessa de València, María José Catalá, amb el suport de la Generalitat comença a donar els seus fruits. La centenària entitat cultural afronta una greu crisi econòmica que ara s’està traduint també en un enfrontament dins del projecte.
El trencament és entre la direcció de l’entitat, la Societat Musical i la companyia de teatre del mateix nom, fundada el 1994 i que des de llavors té la seu i gestiona la sala de teatre que hi ha dins l’espai de la Societat Coral, i que s’ha convertit en l’única companyia estable a València que fa teatre exclusivament en valencià.
“I així i per això va nàixer la Companyia Teatre Micalet. Amb aquest nom. I ho va fer en un context polític difícil, amb molt pocs mitjans, i amb la convicció de la importància que tenia (i que té) dotar València d’un espai escènic estable i en valencià, d’una companyia amb casa que, al mateix temps, oferira recer i projecció a la ciutat per a les obres que arribaren del conjunt de l’àmbit lingüístic català”, explica la companyia.
El trencament fa mesos que es cova, quan des de la junta directiva de la Societat van començar a plantejar un canvi en el contracte de lloguer de la sala per tal de poder rendibilitzar econòmicament l’espai en benefici de l’entitat. L’acord, però, no ha sigut possible i, al llarg del temps, les relacions s’han anat tensant i fent agres.
Des de la companyia de teatre es parla fins i tot d’un “desnonament” i acusen la junta directiva d’haver canviat el pany de la sala. “No podem entendre aquesta decisió, que sols pot ser fruit de la profunda manca de coneixement sobre què implica la gestió d’un espai escènic estable i del desinterès per tota la resta”, subratlla, alhora que remarca haver “col·laborat lleialment amb la Societat Coral mitjançant el seu treball, la seua força d’atracció de públic i tot el que ha estat al seu abast” durant tots aquests anys, “malgrat les diferents conjuntures econòmiques”.
“Una entitat cultural sense ànim de lucre i declarada d’utilitat pública com és la Societat Coral El Micalet no pot considerar que la desaparició d’un projecte cultural consolidat siga una solució als problemes estructurals que arrossega des de fa temps”, indica la companyia.
La decisió, avisa, pot portar a “la desaparició d’un dels projectes culturals de referència del País Valencià”. “Desmantellar un projecte sòlid, reconegut i arrelat al territori no genera futur: empobreix el sistema cultural, debilita el teixit professional i trenca una relació de confiança construïda durant dècades amb el públic i amb la ciutat”, recalca.
Guerra de versions
Per part de la junta directiva, les coses es veuen diametralment diferents. Es neguen a parlar d’un “desnonament”, recorden que han prorrogat la decisió d’acabar el contracte per tal que la companyia poguera acabar els projectes ja en marxa i justifiquen el canvi dels panys per ser un espai “on passa molta gent, inclosos xiquets i cal saber qui pot entrar-hi i qui no”.
“El problema -expliquen fonts de la junta- és que la Societat Coral El Micalet no es pot sostindre econòmicament sense els ingressos que genera la sala. Fins ara el lloguer que pagava la companyia ni tan sols cobria les despeses que generava i en l’actual situació, això és insostenible i el que està en risc és la Societat mateixa”.
Per això, insisteixen que van oferir un nou tipus de contracte en què la companyia llogara la sala per a les seues funcions, però els beneficis per a l’ús de tercers anaren directament a la Societat Coral i no com fins ara. No ha estat possible, però, arribar a un acord en aquest punt.
L’assemblea de socis, última oportunitat
A iniciativa d’un grup de socis de l’entitat, s’ha convocat una Junta General Extraordinària el dia 6 de febrer per debatre i prendre decisions sobre la utilització i la gestió de la sala de teatre. Aquesta serà l’última -o potser no, però almenys una de les més importants- oportunitats d’acostar posicions i intentar arribar a un acord pacífic per a ambdues parts, que hauran de desplegar els seus arguments davant d’uns socis a qui els tocarà jugar el paper de jurats.
