Amics, veïns, familiars, companys de cançons i lluita… l’esplanada que hi ha davant de l’auditori de Torrent es va plenant malgrat ser una vesprada de finals de juliol. Fa calor, però no tants com els últims dies. Vicent Torrent està visiblement superat. «Estic aborronat» reconeix, davant l’allau de cridades, missatges i mostres d’estima.
Més d’un miler de veïns, a més de la gent vinguda d’arreu del país, es concentren al so de les muixerangues. Sona la melodia del Cant dels Maulets, la immortal cançó d’Al Tall que narra la revolta popular valenciana contra Felip V. «No soles han volgut llevar-li el nom d’un fill il·lustre a l’auditori –explica Toni Gisbert, d’Acció Cultural del País Valencià- sinó que han volgut llevar-li el nom, ens volen desvalencianitzats i despersonalitzats», continua referint-se a la nova corporació de PP i Vox que va decidir el canvi de nom «d’amagades, sense passar pel Ple». A partir d’ara, l’Auditori Vicent Torrent es dirà simplement Auditori de Torrent.
El que havia de ser una simple protesta per una decisió municipal es converteix en una altra cosa, una cosa molt més gran. Un homenatge popular, espontani i calorós a un dels grans personatges de la música valenciana. Vicent Torrent ha fet tots els papers de l’auca en la recuperació de la música popular: estudiós, divulgador, musicòleg, compositor i músic ell mateix en una proposta que des dels anys 70 va renovar i actualitzar els sons més ancestrals valencians. Algunes de les seues cançons, com la ja citada Cant dels Maulets o Tio Canya formen part ja del folklore valencià. «Formen part de la nostra memòria col·lectiva», reafirma Miquel Gil, antic membre d’Al Tall. Les anècdotes i records d’una vida dedicada a la música valenciana es succeeixen en les intervencions. Impossible resumir la ingent tasca de Vicent en favor de la cultura pròpia.
I aquest reconeixement és una cosa que cap institució podrà canviar. De fet, quin millor homenatge pot haver-hi sinó el del poble? El del seu poble: veïns, admiradors i companys de professió.
El mateix Torrent tira d’ironia en la intervenció: «Vull agrair a l’equip municipal la seua decisió. Si fins ara només uns centenars de persones sabien que aquest auditori portava el meu nom, ara ja ho sap tot el país». I encara més: «Li podien llevar el nom, però no el meu cognom», avisa mentre aixeca el dit índex. La irreverència i esperit rebel d’Al Tall continuen vius com el primer dia en este home de 78 anys.
A la concentració hi participen entitats com Acció Cultural, Decidim o Escola Valenciana, la colla muixeranguera la Torrentina i les de dolçainers Rossejat i Estrela Roja. També les agrupacions locals d’Esquerra Unida i Compromís amb pancarta pròpia. A l’acte intervenen els regidors del PSPV i Compromís que fa huit anys van aprovar homenatjar el músic més famós de la ciutat posant-li el seu nom a l’auditori. També el Consell de Cultura Valencià ha lamentat que ara s’haja llevat. I entre tots el intervinents, una consigna comuna: «Tornarem i ho canviarem de nou».
