La Biblioteca Pública Maria Moliner Ruiz de Paiporta (l’Horta Sud) continua patint les greus conseqüències de la dana del 29 d’octubre. Al centre treballen per a recuperar la normalitat tant de les instal·lacions com dels serveis i el fons bibliogràfic. Entrevistem el bibliotecari, Emili Juan.
De les biblioteques afectades per la dana, la de Paiporta va ser una de les més perjudicades. Exactament, quins van ser els danys?
El dany principal va afectar l’edifici. Les grans vidrieres de la planta baixa van quedar destruïdes completament. No queda res de la façana original. Tot el que hi havia en aquest nivell va desaparéixer: sòl tècnic, mobiliari… També la secció de narrativa, que és la més usada. Afortunadament, és la més fàcil de reposar. Així mateix, es va veure afectat el soterrani, on hi havia el dipòsit de la biblioteca, l’arxiu administratiu i peces del museu.
Com estan reposant la col·lecció?
Principalment, a base de donacions. De fet, ara mateix continuem tenint molts correus i moltes telefonades de gent que ens ofereix llibres. Oferiments, als quals, majoritàriament, hem de dir que no. Primer, perquè a les plantes superiors, tot el material s’ha mantingut en perfectes condicions, i després perquè, en general, el material que arriba no és el que la col·lecció de la biblioteca requereix. La major part del material oferit no s’ajusta als estàndards mínims de qualitat. Nosaltres ens hem marcat un objectiu molt clar: només acceptem material en bon estat i d’interès bibliogràfic. L’objectiu és que els veïns de Paiporta tinguen una col·lecció digna, no de segona categoria.
En el seu cas, és important destacar el moment en què hi va arribar, ja que estava pendent d’ocupar la plaça de bibliotecari que hi havia vacant.
Sí, m’hi vaig incorporar dues setmanes després de la dana. Havia de fer-ho abans, però es va retardar per qüestions administratives. Moltes vegades he pensat: “De la que em vaig lliurar”, però les meues companyes, Eva Huerta, Pilar Gómez, Isa Castilla i Nuria Folgado, sí que hi eren en el moment de la catàstrofe. Vaig visitar la biblioteca molt prompte i vaig veure la magnitud del desastre.
La biblioteca que li acabaven d’assignar, amb unes instal·lacions fantàstiques i prou noves, havia quedat destruïda. Què li va vindre al cap quan ho va veure?
Certament, va ser molt, molt colpidor veure com estava tot. Podria dir que tenia ganes de plorar. Vaig comprovar la magnitud del que havia passat, però, com que era una situació tan irreal, no vaig tenir la sensació de neguit, sinó tot el contrari.
Ho va prendre com un repte.
Com un repte, absolutament.
Com es va gestionar l’inici de la recuperació?
Va ser molt complicat. El personal estava repartit en altres departaments i necessitàvem ajuda de manera urgent. Vaig decidir treballar directament a la biblioteca, tot i la manca d’infraestructures (sense internet ni climatització). Res. L’objectiu era reobrir al públic com més prompte millor, almenys la primera i segona planta. La gran obsessió era poder reobrir al públic. Per què? Perquè tenim un gran avantatge, almenys, jo ho percebia així, i és que l’edifici acull no només la biblioteca, també l’escola d’adults. Encara no tenim ascensor i el tema de l’accessibilitat està molt restringit, però ens movia el desig de poder reobrir prompte, que la gent tornara a ocupar un espai que realment és molt seu. Un servei bàsic, que també té un component emocional.
L’abril passat, la biblioteca va poder reprendre el club de lectura mensual, que coordina Carme Navarro, una de les activitats que evidencien la recuperació de la normalitat quotidiana que tant desitgeu.
Sí, el club de lectura mensual i altres activitats s’han recuperat. Més enllà del servei bibliotecari bàsic, això es tradueix també en un suport emocional per a la ciutadania, com deia adés.
Quan es preveu la recuperació completa? Quant de temps calcula que falta perquè la biblioteca funcione una altra vegada al 100%?
Després de tot el que ha passat, hem aprés que no podem fixar dates. No ens fixem dates. Només objectius a curt termini, com ara la instal·lació de l’ascensor. Després, vindrà la rehabilitació de l’edifici que requereix un projecte arquitectònic, licitacions… Tot a llarg termini. Mentrestant, s’intenta oferir un servei al més semblant possible al d’abans. Hi ha moltes mancances tècniques, però trobem la manera de solucionar-les amb ganes i força de voluntat. A més, la gent és molt comprensiva, perquè la problemàtica la viuen diàriament també a les seues llars.
Quina és la situació actual?
La situació actual és -entre totes les cometes que hi vulguem posar- d’una certa normalitat quant al servei de préstec, perquè, és clar, vam perdre un 30% de la col·lecció i encara costarà una mica de reposar-la. Tampoc no hi ha prou prestatgeries ni condicions per a ordenar novetats. D’altra banda, les obres estan parades, ja que cal engegar un projecte de rehabilitació total, un projecte nou pensat per a resistir futures inundacions.
Hi ha pressupost per a tot això?
Sí. Les ajudes estatals per a l’edifici han arribat. No obstant això, la col·lecció bibliogràfica no està contemplada en aquestes ajudes. Volem pensar que des de l’administració autonòmica s’acaben concedint les ajudes pendents i que hi haja un epígraf específic per a les biblioteques afectades per la dana. De moment no ha sigut així. Respecte de la col·lecció, nosaltres no som els més damnificats. Hi ha altres biblioteques com ara la d’Algemesí, la d’Albal o la d’Aldaia que han patit pèrdues més grans.
Ha respost la Generalitat? Heu rebut ajudes del govern valencià?
Hi ha una sèrie d’ajudes ordinàries per a increment bibliogràfic, animació lectora i equipament, sí, però quan veus la dotació pressupostària d’aquestes partides i la situació en què estem… Vaja, saps que no podràs fer res. Aquesta va ser una de les grans reclamacions que vam fer al principi. Una reclamació que no va ser satisfeta de cap manera, perquè l’any passat no es va convocar ni l’ajuda d’increment bibliogràfic ni la d’animació lectora. En total, 1.200.000 euros de pressupost que no s’ha executat.
Per tant, no es fa un seguiment directe de la vostra situació per part de la Generalitat Valenciana? I per part del govern espanyol?
La Generalitat no s’ha posat en contacte ni ha fet cap visita. No hi ha hagut ni una telefonada. L’única excepció ha estat la del diputat de Cultura de la Diputació de València, Francisco Teruel, tot i que no té competències. De fet, els primers informes de danys que vam tindre són de tècnics de la Diputació. Ara bé, les competències de les biblioteques són de la Generalitat, no de la Diputació. En canvi, des del Ministeri, per exemple, s’ha inclòs en els concursos del Premi Maria Moliner una puntuació específica per a biblioteques afectades per la dana.
Què demaneu ara a la Generalitat?
Que els fons no executats es convertisquen en ajudes extraordinàries per a biblioteques afectades, que es reactive el suport de la Generalitat i que la recuperació del servei bibliotecari siga una prioritat institucional.
