La ciutat il·licitana continua aspirant al retorn de la Dama d’Elx, el bust més representatiu de l’art ibèric, en commemorar-se diumenge que ve el 116 aniversari del seu descobriment en una zona d’aquesta localitat coneguda com L’Alcúdia.
La Reial Ordre de la Dama d’Elx ha organitzat diverses activitats per a celebrar aquesta efemèride, entre les quals s’inclou la visita al jaciment de l’Alcúdia, on es podran observar les noves excavacions realitzades en aquest enclavament.
El president d’aquesta entitat, Antonio Martínez Camacho, ha destacat hui, en roda de premsa, que aquests actes tenen també un caràcter “reivindicatiu”: el desig del retorn del bust a “la seua ciutat” de forma permanent.
Amb motiu de l’aniversari, hi haurà també una visita a la Torre de l’Homenatge del Palau d’Altamira on està exposada una rèplica exacta de la Dama d’Elx, esculpida a partir d’un estudi en tres dimensions i cedida el passat any pel Museu Arqueològic Provincial d’Alacant (Marq).
Emmarcat en la commemoració del descobriment del bust ibèric, la citada entitat ha procedit al nomenament de les noves Dames i Cavallers d’Honor de la Reial Ordre.
En aquesta ocasió, les Dames d’Honor són la xef il·licitana i guanyadora d’una estrella Michelín, Susi Díaz, i la vicerectora de Relacions Institucionals de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, María Teresa Pérez Vázquez.
Els títols de Cavallers han recaigut en el rector de la Universitat Politècnica de València (UPV), l’il·licità Francisco José Mora, i, a títol pòstum, en qui va ser director provincial de la Mútua MAZ-Il·licitana, Francisco Buitrago.
D’altra banda, demà s’inaugurarà una exposició de pintura sobre la Dama d’Elx en la Torre de la Calahorra i l’endemà es disputarà la segona edició del campionat internacional ‘Pulmó d’Or’, consistent en el llançament d’os de dàtil i oliva.
La Dama d’Elx, considerada una obra mestra de l’art ibèric, que els experts daten entorn del V a. de C., és de pedra calcària i va ser trobada el 1897 en el jaciment de l’Alcúdia, en el terme d’Elx, per un xic de 14 anys que col·laborava en uns treballs agrícoles, Manuel el Campello Esclapez.
Un arqueòleg francés la va adquirir al propietari de la finca i la peça va anar a parar al Museu del Louvre, que va pagar per ella 4.000 francs de l’època.
Allí va passar 40 anys fins que, durant la invasió nazi de França (1940), va anar temporalment traslladada a Tolosa de Llenguadoc.
El 1941, una negociació entre els governs de l’Estat espanyol i de Vichy (col·laboracionista d’Hitler) va acabar amb el trasllat del bust al Museu del Prado, on va romandre tres dècades i des d’on va viatjar a Elx, el 1965, per a una exposició.
Des del 1971 pertany al Museu Arqueològic Nacional.
