El talent femení ha brillat amb una força inèdita en els XX Premis Ovidi, celebrats aquest diumenge en un Teatre Calderón d’Alcoi ple d’emoció i memòria. Com ja s’intuïa després de les nominacions, la meitat dels guardons de la música en valencià han anat a mans de dones creadores, un fet inèdit fins ara que confirma la transformació profunda de l’escena musical en valencià i el seu moment de plenitud. La Maria, Sandra Monfort, Esther, Abril, Jazzwoman i Marala han protagonitzat una nit on la mirada, la veu i la narrativa femenina han marcat el pols artístic.

Abraham Rivas amb dos premis —millor disc de Cançó i millor Lletra per ‘L’hivern Perfecte’—, i La Maria amb altres dos —Millor disc de Folk i Millors Arranjaments i Producció per Robina—, han sigut els dos grans triomfadors de la nit, encara que en general ha estat una gala de lliurament molt repartida.

XX Premis Ovidi | Julio Cebolla

Entre les dones també ha destacat Sandra Monfort, que s’ha alçat el guardó a Millor Cançó amb ‘Bandida’; Esther ha fet seu el premi a Millor disc de Pop amb «Tot comença»; Abril s’ha imposat en la categoria Revelació amb «Instruccions per estimar una cirera», un guardó lliurat per Escola Valenciana; Jazzwoman ha encapçalat el podi en Hip hop i Electrònica, i Marala —projecte participat per Sandra Monfort— ha conquistat el premi al Millor Videoclip amb ‘Patrona’, signat per Enric Alepuz i Tristan Smag.

La resta del palmarés ha estat marcat per la solidesa i la diversitat estilística. A més dels dos guardons d’Abraham Rivas —Millor disc de Cançó i Millor Lletra—, Bertomeu ha conquerit la categoria de Música Familiar, Auxili s’ha emportat el de Millor Disc de Mestissatge, Mox ha guanyat el premi a Millor Disc de Rock i L’Home Brut ha estat guardonat per la portada de «Monument al desastre» d’Eneas Ribelles.

XX Premis Ovidi | Julio Cebolla

El premi extraordinari a la Millor cançó sobre la dana ha reconegut la força col·lectiva de ‘Lladres de sobretaula‘, una peça interpretada per Zoo, Malifeta, Ciudad Jara, La Raíz, Abril, Tito Pontet i Los Chikos del Maíz, convertida ja en himne d’una memòria col·lectiva que encara supura. El guardó l’han recollit en nom dels guanyadors Rosa Álvarez, Mariló Gradolí i Empar Puchades, en representació de les associacions de familiars de les víctimes.

XX Premis Ovidi | Julio Cebolla

Vint anys d’Ovidi: compromisos que no defalleixen

En l’any del vinté aniversari dels Premis Ovidi, el Col·lectiu Ovidi Montllor ha reconegut els cantautors alcoians Jordi Gil i Francesc Moisés amb el Premi Trajectòria, i el mític espai d’Alcoi L’Escenari amb el Premi Suport a la Música en Valencià.. També s’ha viscut l’estrena Premi Guillem Agulló, dedicat a artistes que defensen la llibertat i la lluita antifeixista, que ha sigut atorgat a Pablo Hasél, en un lliurament emotiu a càrrec dels pares de Guillem, Carme i Guillem.

La gala ha comptat amb diversos moments musicals únics i irrepetibles: un combo creat per a l’ocasió amb tres exArthur Caravan (Pau Miquel Soler, Toni Blanes i Pablo González) i dos exBatà (Carles Llinares i Rebeca Sanjuan), als quals s’ha sumat Hugo Mas. El grup ha interpretat versions d’Ovidi i poemes alcoians, un gest de filiació cultural que ha emocionat el públic i ha teixit un pont entre generacions.

“Moment expansiu”

Amb 216 treballs avaluats enguany —93 discos i 123 senzills—, els Ovidi constaten que la música en valencià “viu un moment expansiu i resilient, capaç de créixer fins i tot en un context de desatenció institucional”, ha assenyalat en el seu discurs el president del COM, Jesús Barranco. Perquè sense la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcoi i Caixa Popular la festa de la música en valencià no haguera estat possible.

En este sentit, el representant del Col·lectiu Ovidi Montllor ha aplaudit “la implicació municipal en un temps en què altres administracions es giren d’esquena, irresponsablement, i neguen el suport a un actiu estratègic com és la música en valencià. I, en general, a la cultura en valencià, que voldrien afeblir”, ha lamentat. Barranco ha posat un exemple que palesa la situació: “Amb els diners de la Generalitat es va malgastar en el festival Som de la Terreta, un mes abans de la dana, en octubre del 2024, es podrien fer 258 gales com la d’avui. He fet el càlcul, de veritat: els Premis Ovidi de dos segles i mig!”.

El president del COM ha donat “infinites gràcies” als centenars de donants que han ajudat als artistes valencians afectats per la dana i ha repassat “vint anys i un llistat inesgotable d’històries i de cançons” dels Premis Ovidi, que han coincidit amb els 30 anys que fa de les ‘vacances’ d’Ovidi Montllor.

Guanyadors dels XX Premis Ovidi

  • Millor disc de Cançó
    Abraham Rivas, «Hivern Perfecte», Autoedició
  • Millor disc de Música Familiar
    Bertomeu, «Sensacionari», Bromera
  • Millor disc de Folk
    La Maria, «Robina», Propaganda pel fet!
  • Millor disc de Hip hop i Electrònica
    Jazzwoman, «Contra vent i marea», Propaganda pel fet!
  • Millor disc de Mestissatge
    Auxili, «Aborigen», Auxili Records
  • Millor disc de Pop
    Esther, «Tot comença», Primavera d’Hivern
  • Millor disc de Rock
    Mox, «Paret mitgera», Bubota Discos
  • Millor disc Revelació
    Abril, «Instruccions per estimar una cirera», Último Pasillo
  • Millors Arranjaments i/o Producció
    La Maria, «Robina», Propaganda pel fet! [Sam Ferrer i Tono Hurtado]
  • Millor Cançó
    ‘Bandida’, Sandra Monfort, «La mona de nit», Propaganda pel fet!
  • Millor Lletra
    ‘L’hivern perfecte’, Abraham Rivas, «Hivern Perfecte», Autoedició
  • Millor cançó sobre la dana
    ‘Lladres de sobretaula’, Zoo, Malifeta, Ciudad Jara, La Raíz, Abril, Tito Pontet, Los Chikos del Maíz, senzill, Último Pasillo
  • Millor videoclip
    Enric Alepuz i Tristan Smag per ‘Patrona’, de Marala
  • Millor disseny de portada
    Eneas Ribelles per «Monument al desastre», de L’Home Brut

Premis honorífics

  • Premi Trajectòria
    Ex-aequo Francesc Moisés i Jordi Gil
  • Premi Suport a la música en valencià
    L’Escenari
  • Premi Guillem Agulló
    Pablo Hasél
Més notícies
Notícia: Homenatge al professor Brauli Montoya
Comparteix
La seua obra és tota una fita referencial en l'àmbit de la sociolingüística catalana amb un seguit d'aportacions originals que fan que es projecte internacionalment. De més a més, és membre actiu de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Notícia: La carnissera dels agermanats
Comparteix
Germana de Foix, va ser l'amant del net del seu marit i també la seua espasa venjativa a València
Notícia: Alger, des del captiveri
Comparteix
La capital d'Algèria a finals del segle XVI, en un context de primerenc domini otomà i de conflictivitat amb la dinastia Habsburg, des d’una òptica ben singular: la d’un teòleg cristià captiu a la ciutat
Notícia: El rei parla en castellà i punt!
Comparteix
Des de quan el rei regnant als Països Catalans abandonà el català? No, Felip V (V dels espanyols) de Borbó no fou el primer. La cosa ve de més enrere, de quan el primer Habsburg, el Carles de Gant, l’home de barram prominent, que no ho dic debades; fixeu-vos-hi. I si ―ep!― el rei parla castellà, els vassalls i/o colonitzats tenen l’obligació, com etzibà tot un senyor bisbe d’Oriola, d’aprendre la llengua del seu amo i ―oh, aberració!― oblidar la seua. I en això perseveren hui dia vassalls i/o colonitzats ―no tothom, afortunadament― en aquesta «alfombra de flor que es la Región Valenciana».

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa