Els Premis Octubre 2015 ja tenen guanyadors entre els 151 originals que s’han presentat en aquesta edició: 19 originals optaven al premi d’assaig, 59 de narrativa i 73 al premi de poesia. Destaca l’augment progressiu en la participació d’originals (134 en 2014, 120 en 2013 i 117 en 2012).
La dotació dels premis en les tres modalitats dels Premis Octubre són 3000€ per al Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 10.000€ Premi Andròmina de narrativa i 6.000€ per al Premi Joan Fuster d’assaig
El Premi Vicent Andrés Estellés de poesia ha recaigut en l’obra Secreta dàlia de Josep-Ramon Bach de la qual l’autor destaca que “probablement és el llibre volgudament menys novador que he fet, ja que té per idea unes reflexions sobre el temps i la vellesa. Entre el passat i un futur incert, el llibre discorre sempre amb un to moral, justificant els neguits del seu autor en arribar a una edat prou significativa”. Secreta dàlia “és la imatge del naixement de la vida. Davant les reflexions d’un final d’existència s’hi contraposa la memòria del seu principi. D’aquesta manera es tanca el cercle dels dies i s’obren els poemes com l’esclat de les flors. Tot acaba perquè tot torni a començar”.
Josep-Ramon Bach, Sabadell (Vallès Occidental), 1946. Poeta, narrador i dramaturg. Entre els seus llibres publicats, destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: Ploma blanca (poesia oral africana),L’ocell imperfecte (premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), Viatge al cor de Li Bo i Kosambi, el narrador, a més de Viatge per l’Àfrica i El gos poeta, escrits per a infants. Entre els de poesia estricta, Reliquiari, El laberint de Filomena (premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i Versions profanes. També dos llibres de teatre: Diàlegs morals sobre la felicitat(premi Recull) i La dama de cors se’n va de copes (premi Lluís Solà). I, darrerament, un llibre d’aforismes poètics, L’enunciat, i un parell més de llibres de poemes, Desig i sofre i L’estrany.
Per la seua banda, el Premi Andròmina de narrativa ha recaigut en L’assassí que llegia Vidal Vidal de Miquel Àngel Estradé, del qual explica l’autor que “el llibre va d’un assassí en sèrie que mata a la ciutat de Lleida i que, segons una periodista, llegeix les obres de Vidal Vidal (autor real amic meu) i hi ha una relació entre les seues novel·les i els assassinats perquè en les cartes que escriu l’assassí a la periodista hi han cites de llibres de Vidal Vidal. El mateix escriptor dóna la seua opinió sobre si pot haver relació entre els crims i els seus llibres. Sí que crec que aquesta novel·la és diferent dins del gènere negre. És experimental i pot contribuir a què hi hagi més oferta”.
Estradé és llicenciat en dret i en filosofia i ciències de l’educació, ha treballat com a secretari d’ajuntament, com a professor de formació professional i com a consultor d’una empresa de recursos humans. Des de l’any 1991 treballa com a jurista al Departament de Justícia. Fundador de la revista local Terrall i de l’Ateneu Popular Garriguenc. Col·labora regularment amb la premsa lleidatana i diverses revistes, amb articles d’opinió sobre el fet nacional català i altres temes d’actualitat de caràcter polític, social o cultural. Ha estat alcalde de les Borges Blanques (1995-2003 i 2007-2011) per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit del qual ha estat vicepresident del Consell Nacional (1999-2003). Ha estat diputat escollit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006.
Ha publicat els següents llibres: Del catalanisme possibilista al nacionalisme radical (1989); El fracàs d’un Estat (1995); Nacionalisme i globalització (2002); L’home impassible (2014)
Per últim el Premi Joan Fuster d’assaig ha recaigut en Nació, ancestres i ADN de Ferran Garcia-Oliver. L’autor destaca que es “tracta dels relats que els erudits, els pensadors, etc. han fet sobre els orígens dels valencians, que és el que han dit sobre què som (moros, jueus, mossàrabs). És una mena de repàs a la literatura històrica i a l’assaig. És una reflexió que oferesc a un públic obert que es preocupe sobre el passat, que vol saber què és el que s’ha reflexionat sobre el passat. Tracte de donar llum i unes respostes a unes preguntes que sempre ens persegueixen”.
Ferran Garcia-Oliver és catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València i membre del consell de redacció de la revista L’Espill. Les seues investigacions ocupen diversos àmbits, com ara la publicació de fons històriques: El llibre d’establiments de Gandia (Ajuntament de Gandia, 1987); Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València. I (1296- 1345); Hug de Cardona. Col·lecció diplomática (1407-1482) en tres volums,. També s’ha ocupat de la biografia: Ausias Marc; tot i que preferentment treballa en temes d’història agrària: Terra de feudals. El País Valencià en la tardor de l’Edat Mitjana, Cistercencs del País Valencià. El monestir de Valldigna, 1298-1530 (València, Tres i Quatre, 1998 o La vall de les sis mesquites, traduït a l’anglès com a The Valley of Six Mosques. Work and life in medieval Valldigna.
Com a narrador la seua obra literària gira entorn dels viatges i els dietaris: Oc, París particular, Per espaiar la malenconia. Amb La Veu d’Odiló ha practicat també el gènere de la novel·la, i amb El vaixell de Genseric va guanyar el XVII Premi d’Assaig Carles Rahola.
