El Tempir d’Elx, l’entitat que treballa per la normalització del valencià al sud, ha celebrat la gala d’entrega dels seus 11 Premis al restaurant El Nugolat d’Elx, a la pedania de Daimés. Enguany s’han tornat a impartir els guardons en les modalitats Elx, Sud i País.
L’acte, presentat per Natàlia Bravo després que el presentador previst, Joan Nave, s’absentara a última hora per indisposició, ha comptat també amb l’actuació musical de Joan Briz, acompanyat de la seua banda.
La primera de les guardonades, amb la categoria Elx, ha sigut l’entitat AVIVA d’Elx, l’Agència de Promoció del Valencià, reconeguda pel foment de la llengua a la capital del Vinalopó durant més de tres dècades a través de l’organització dels Premis Literaris Ciutat d’Elx, de la traducció i correcció dels textos en instàncies municipals i de moltes altres iniciatives per la promoció de la llengua. Miquel Àngel Pérez Alemañ ha recollit el premi al costat de la regidora d’Educació, María Bonmatí.
Tot seguit era el torn del premi categoria Sud, que enguany ha anat a parar a mans de la formació musical El Diluvi, absent físicament durant l’acte degut a un concert. El premi l’ha recollit el Casal Popular Tio Cuc d’Alacant, per ser l’entitat que va organitzar el seu primer concert, i els membres d’El Diluvi s’expressaven a través d’un vídeo en què recordaven el seu vincle amb el sud i la seua trajectòria musical, que l’ha fet mereixedor d’aquest premi. El Tempir ha posat en valor que El Diluvi «representa el bo i millor de les terres de migjorn en un aspecte tan essencial com les ganes de cooperar i col·laborar conjuntament entre els seus membres a fi de superar les adversitats lingüístiques de la zona i aconseguir-ho de manera tan reeixida a l’hora de fer música i projectar-se a la resta del domini i convertir-se en el gran ambaixador musical del sud per dret propi».
Per últim, la categoria País queia enguany en mans d’un altre músic, Vicent Torrent. L’exmembre d’Al Tall, i també de València Folk, ha sigut víctima dels atacs de la ultradreta. El govern de la seua localitat, Torrent (Horta Sud), integrat per PP i Vox, va retirar el seu nom de l’auditori municipal per rebutjar la seua figura i tot el que representava. Vicent Torrent, que ha desenvolupat una extensa feina de recuperació cultural, també ha sigut reconegut com a «referent cívic i social» per part d’El Tempir.
El músic deia sentir-se «feliç al sud del sud dels Països Catalans», evocava el Misteri d’Elx i demanava «parlar clar, com ho féiem en aquells anys setanta, quan vam pegar-li la volta a aquell món caduc contra el qual continuem lluitant». Ironitzava amb les limitacions autoimposades per l’esquerra valenciana els últims anys, i apostava per «expressar de forma clara els nostres pensaments i superar l’autocensura: no podem col·laborar en la demonització de conceptes». «Perquè res del que ens convé és perillós», concloïa, i feia referències constants al «dependentisme» dels valencians, definit com «un càncer que ens arruïna». Torrent, protagonista d’un discurs molt aplaudit, s’acomiadava dient «visca la terra, visca la nostra llengua catalana i visca el País Valencià».
La intervenció de Josep-Enric Escribano
Com cada any, el president d’El Tempir, Josep-Enric Escribano, cloïa l’acte amb el discurs que emetia en nom de l’entitat per a fer un balanç general de l’actualitat del país. Es preguntava, per exemple, per l’eficiència del creixement poblacional desbocat i del model turístic, demanava no renunciar a la condonació del deute i plantejava els problemes de la situació lingüística. «Hi ha una conseqüència directa entre el turisme i la dissolució lingüística del nostre poble», alertava. «Cal demanar respecte ferm a la legalitat vigent. O això o l’abisme». I demanava, també, cuidar el sector cultural davant la incompareixença institucional. «Mentre a Europa es valora la diversitat lingüística, veiem discursos i actuacions que neguen el valor vehicular del valencià». Es preguntava, també, «com volen que a Europa facen del valencià llengua oficial si al Congrés no s’utilitza amb normalitat».
En canvi, Escribano també demanava encarar la situació amb esperança. «Això celebrem aquesta nit, l’esperança i el treball de les persones guardonades». Valorava que la ciutat d’Elx va ser de les primeres a tindre un traductor a inicis dels huitanta que poc més tard derivaria en la creació de l’AVIVA, entitat guardonada amb la categoria Elx dels Premis El Tempir, i exigia a l’administració local protegir el valencià. El Diluvi també era valorat per Escribano pels seus himnes, que «representaven l’esperança d’allò que conrea nous camins per a la llengua». I connectava El Diluvi amb Vicent Torrent, capaç de «crear consciències en el nostre país» a través de les seues cançons.
Pel que fa al 30è aniversari d’El Tempir, Escribano repassava el treball de l’entitat en defensa de la llengua i plantejava trobar nous camins per a continuar encarant els desafiaments d’aquest temps. «Som sabedors que el futur de la llengua no es pronostica, es construeix». L’esperança amb què els guardonats han desenvolupat les seues trajectòries és un bon exemple de com fer-ho.
