L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Xesco Guillem a Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) és autor del recull de llegendes Muntanyes Maleïdes (1993), però ha excel·lit sobretot com a novel·lista, amb títols com ara: Totes les dones es diuen Maria (1989), La bruixa del Pla de Beret (1991) L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999), Les senyoretes de Lourdes (2008), Dos taüts negres i dos de blancs (2013), La llarga migdiada de Déu (2023), entre molts altres.
A més, aquest dissabte, Daniel P. Grau comenta Palma en vers. Una antologia, a càrrec de Miquel Àngel Llauger, publicada en l’emblemàtica col·lecció Balenguera, de l’ara Nova Editorial Moll. Un total de quaranta-nou autors i setanta-cinc poemes en què el lector pot trobar les més diverses sensibilitats: Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Miquel dels Sants Oliver, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Josep Maria Llompart, Gabriel Janer Manila, Biel Mesquida, Damià Pons, Andreu Vidal, Joan Manuel Pérez i Pinya, Pere Antoni Pons…, i Carner, Espriu, Estellés i, encara, Raimon i Maria del Mar Bonet.
Per part seua, Pau Loncà recomana Pau de Gósol, d’Iñaki Rubio, una novel·la sobre l’estada d’un jove Pablo Picasso i la seua primera companya, anomenada Fernande Olivier, durant una temporada a la vila de Gòsol, al Pirineu, el 1906. Una aventura que es converteix en un bon esquer divulgatiu de l’obra pictòrica de Picasso, que es desenrotllarà després en obres conegudes universalment com ara Les senyoretes d’Avinyó. Aquesta base pouada en la biografia del pintor atorga una sòlid fonament a la curiosa obra d’Iñaki Rubio.
D’altra banda, Jaume C. Pons Alorda ressenya Ventura & Co., de Lev R. O’Leory, un escriptor amb passaport britànic que va nàixer a València l’any 1941. El seu nom real, però, és Eveli Volero, i comparteix molts trets amb el suecà Josep Palàcios. Un deliciós pastitx detectivesc de ciència ficció escrit amb alè estrambòtic ple de paròdies, i al mateix temps és una reflexió molt agra sobre política, poder i corrupció. Per entendre’ns: aquestes pàgines són un magnífic còctel molotov. El plantejament sembla un homenatge a les primeres novel·les de Ferran Torrent, aquelles que veieren la llum a Quaderns Crema, sota tints descarnats del Philip K. Dick més delirant.
En aquest número, Santi Borrell s’endinsa en L’home dalt del pont, de Günther Anders, un destacat filòsof i intel·lectual d’origen jueu, de l’antic territori alemany imperial. La seva implicació intel·lectual en l’amenaça nuclear va ser màxima. Abans d’escriure L’home sobre el pont, dietari sobre el seu viatge al Japó per tal d’assistir al congrés mundial contra les bombes atòmiques (1958), va mantenir una relació epistolar amb uns dels aviadors nord-americans de Hiroshima, internat en un hospital de veterans. El dietari té una data d’inici reveladora i poètica: «22 de juny, hora desconeguda a l’eternitat del dia». Així va començar la seva indagació, amb un estil concís, afable i crític.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a Fan set, a València.
