La tercera edició del Dénia Festival de les Humanitats se centrarà en els límits del futur amb ponències, xerrades i debats. Els experts que hi participaran debatran sobre els reptes als quals la humanitat s’enfronta en un món de canvis accelerats.
Fa uns dies es va celebrar la presentació d’aquest certamen organitzat per la Fundació Creativa Dénia, i l’alcalde de la capital de la Marina Alta, Vicent Grimalt (PSPV), va incidir en la importància d’una trobada d’aquestes característiques, que «pretén reflexionar sobre el món en general i més, hui en dia, amb els esdeveniments que estan passant i que no haurien d’ocórrer en l’any 2024», destacant la necessitat de pensar i dialogar per evitar situacions adverses.
El filòsof Josep Ramoneda, pel seu compte, deia que parlar i pensar són exercicis que s’obliden «massa sovint» degut a la immediatesa de les xarxes socials i al ràpid creixement d’una tecnologia que és necessària, «però sense perdre de vista la condició humana». «No podem permetre que la humanitat perda el control de si mateixa», deia Ramoneda, qui també precisava que «quan es perd la noció dels límits és quan arriben les catàstrofes». El filòsof situava els límits «no com un fre, sinó com un estímul».
D’altra banda Juan Miguel Rafet, director del projecte Dénia Ciutat del Pensament, recordava que el festival forma part d’aquest projecte, que vol fer tornar a Dénia el seu protagonisme «com a referent humanístic de la Mediterrània, tal com ja ho va ser al segle XI». Segons Rafet, del que es tracta és de «crear sinergies amb altres actors com les universitats públiques» valencianes «i la UNED, així com amb el sistema educatiu de la comarca, el sector empresarial o l’hostaleria».
El programa
La tercera edició del Dénia Festival de les Humanitats posarà la mirada sobre les incògnites que planteja el futur, i comptarà amb la participació de «personalitats rellevants» com el filòsof Massimo Cacciari, el periodista i escriptor John Carlin, el polític i diplomàtic Shlomo Ben-Ami, les escriptores Nadia Muraveva, Remedios Zafra i Lucía Lijtmaer, el politòleg Ivan Krastev, l’assagista Santiago Alba Rico o la biòloga María Blasco, entre altres experts que parlaran també d’antropologia, d’història, d’economia o de neurociència.
Sota el títol «Desconfinar el futur: els límits», aquesta tercera edició del festival mira de cara als nous reptes de la societat amb un «diàleg intens» entre les arts, les humanitats, les ciències i l’economia per a evitar perdre l’essència com a espècie i preservar la llibertat de pensament i acció.
Així, dijous 24 d’octubre s’aprofundirà en la figura de l’escriptora Maria Ibars i de vesprada hi haurà el discurs inaugural a càrrec de Massimo Cacciari. La jornada clourà amb un diàleg entre Josep Ramoneda i John Carlin que girarà al voltant dels límits de la política.
Divendres 25 serà la jornada de més intensitat. Es posaran sobre la taula els límits que plantegen la filosofia, el cos humà, l’art, la ciència, el planeta o els conflictes en diferents diàlegs amb personalitats com Sonia Contera, Carles Lalueza, Remedios Zafra, Santiago Alba Rico, Carolina Ciuti, Puri Mascarell, María Blasco, Emilio Santiago Muíño, Pilar Bonet o Shlomo Ben-Ami, entre d’altres.
D’altra banda, durant el matí de dissabte dia 26 el festival acabarà amb les tres últimes sessions: «Els límits de les estructures socials i les relacions personals», amb la intervenció de Juan Arnau, Lucía Lijtmaer i Antonio Ariño; «Els límits dels drets individuals i de la democràcia», amb Màriam Martínez-Bascuñán, Ivan Krastev i Luis Ramiro; i la cloenda del festival amb el discurs de l’escriptora Nadia Murareva.
