Diari La Veu del País Valencià
Els fets de Prats de Molló, Raimon, Àngels Gregori i molt més, a La Veu dels Llibres 

En l’últim número de La Veu dels Llibres, Quim Torrà parla d’Els fets de Prats de Molló, per Lluís Puig Gordi (editor), un volum que recull les ponències de les primeres Jornades d’Història i Debat Nacional que l’octubre del 2022 es van celebrar al Vallespir, a càrrec d’historiadors i patriotes tan reconeguts com Joan Peytaví, Lluís Duran, Josep-Lluís Carod-Rovira, Jaume Renyer, Fermí Rubiralta, Alfons Romero o Berenguer Ballester, que van desgranar diversos aspectes relacionats amb el que popularment coneixem com els fets de Prats de Molló, que fou l’intent d’invasió armada que Francesc Macià, amb una bona colla de joves voluntaris d’Estat Català, va planificar per dur a terme la tardor del 1926.

Per part seua, Joan Garí comenta Personal i transferible, de Raimon, el recull de notes que prenia quasi cada dia durant els anys 1982 i 1983. Després de dues dècades fent música, el cantant de Xàtiva va sentir la necessitat de recordar al món que ell no era només un tipus que eixia a cantar a un escenari amb la sola ajuda d’una guitarreta. La seua ambició és que no se l’identificara dins els estrets límits de la cançó protesta. Era també l’home que havia rescatat Ausiàs March i altres clàssics medievals i els havia convertit en hits que feien la volta al món en valencià.

D’altra banda, Enric Umbert-Rexach ressenya Jazz, d’Àngels Gregori, un llibre que depura i poleix l’estil dels seus volums precedents, com clarament es veu en el poema «Camins», que és un calc refinat del poema «Port d’Amsterdam», del llibre anterior, Quan els grans arbres cauen. La singular empremta de Gregori, per tant, es va enriquint al llarg de tota la seua obra.

A més, aquest dissabte, Vicent Garcia Devis entrevista Federico Puertos, que es dedica al comerç exterior… i a escriure des de Castelló (la Ribera Alta). Ell mateix, a través de diverses plataformes com ara Amazon, Smashwords o Apple, s’autoedita els seus llibres… que acaben imprimint-se a Anglaterra, Txèquia o Polònia, «sota demanda» del comprador. En pocs anys ha escrit 1609, Galeón, que s’ha publicat en castellà i en anglés. Tosca. Diari d’una gossa extraordinària, publicat en valencià i traduït ara al castellà, La residencia, publicat en castellà, i un quart T’espere en Santa Anna, publicat només en valencià.

En aquest número, Xesco Guillem s’endinsa en Neguit permanent, de Tsitsi Dangarembga, una novel·la de base autobiogràfica escrita per aquesta autora zimbabuesa. L’obra és una narració impressionant sobre l’educació, el feminisme, la lluita contra el colonialisme i la identitat en el context de Zimbàbue.

Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a Llibreria Caselles, a Lleida.

Comparteix

Icona de pantalla completa