Pau Banyó Magraner, bibliotecari i responsable de comunicació, i l’escriptor beniarbegí Tomàs Llopis, en nom de la comissió organitzadora i l’ajuntament, han presentat en roda de premsa el cartell anunciador de l’edició 2023 dels Encontres a Beniarbeig (la Marina Alta), dedicats a la commemoració dels 500 anys de la Guerra de les Germanies.
El bibliotecari hi ha destacat que des del 2014, el cicle de conferències que constitueixen els Encontres ha esdevingut una oferta cultural continuada i de qualitat, només interrompuda el 2020 a causa de la pandèmia. Els actes tenen lloc en un moment oportú de l’any en què la programació cultural té una intensitat menor, la qual cosa, juntament sobretot amb la qualitat dels ponents han garantit un èxit al llarg de totes les edicions.
Llopis, per la seua banda, ha exposat el contingut del cartell. «Hem pretés elaborar un relat del que va ser aquell conflicte que, entre altres interpretacions, és una revolta burgesa i antisenyorial primerenca que demostra la vitalitat de la societat valenciana de l’època». A més, ha indicat que «la comissió organitzadora té enguany el propòsit de posar de manifest aquesta fita històrica i, alhora, contribuir a una commemoració que desgraciadament ha tingut molt menys relleu del que es mereix».
El programa s’iniciarà el 19 de gener amb la conferència del catedràtic d’història moderna de la Universitat de València Pablo Pérez García, titulada «La Germània de València a la llum de la conflictivitat europea del Renaixement», que posarà en relació el conflicte valencià amb altres revoltes europees del moment. «Els protagonistes —afirma el professor— eren aquells que no tenien cap possibilitat d’exercir el poder polític com a membres del seu propi grup socioprofessional o estament i, per tant, necessitaven unir-se a altres grups».
El 2 de febrer, Rafael Narbona, catedràtic d’història medieval de la Universitat de València i expert en l’organització dels governs urbans i l’acció política, parlarà de «La Germania a la ciutat de València». Segons apunta, «en cap cas les Germanies constituïren un conjunt de protestes aïllades, sinó un únic moviment d’agermanament que va nàixer a la ciutat de València i que es va estendre per diversos llocs, viles i senyories del regne, gràcies a l’adhesió de reivindicacions molt diferents i a vegades locals a una mateixa causa comuna i popular, la qual no va tenir altre propòsit que obtenir “justícia” per al poble”».
Vicent Terol, arxiver d’Ontinyent i Albaida, pronunciarà el dia 16 de febrer la tercera conferència: «La Germania al País Valencià i a les Marines». Les manifestacions de la Germania fora de la ciutat de València van tindre significacions diferents i particulars que l’exposició del doctor Terol posarà de manifest ,tot centrant-se en el cas de les Marines.
Clourà el cicle el 23 de març la conferència «La Germania vista pels escriptors valencians de la Renaixença (1881-1935)», impartida pel professor de filologia catalana de la Universitat de València Rafael Roca, expert en l’estudi dels escriptors i les institucions del segle XIX. Roca assenyala que «durant la Renaixença, la revolta de les Germanies va ser un dels temes que va captar l’atenció dels escriptors valencians, com és el cas de la peça teatral que publicà Constantí Llombart amb el títol de Lo darrer agermanat, i els dos textos –un dels quals inacabat i desconegut– que, a propòsit, redactà un jove Vicent Blasco Ibáñez, i encara altres obres literàries i periodístiques que van veure la llum entre nosaltres des del 1881 fins al 1935».
