La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Beniarbeig (la Marina Alta), Ana Gallart Palacios, el bibliotecari Pau Banyó Magraner, i l’escriptor beniarbegí i també membre de la comissió organitzadora, Tomàs Llopis, han presentat aquest matí el contingut dels Encontres a Beniarbeig 2024, que abordaran el tema «Feixisme i avantguarda» amb una mirada cap al segle XX i un interrogant adreçat al segle XXI.
La Regidora, Ana Gallart, ha destacat en la seua intervenció la importància de la col·laboració de les institucions amb les iniciatives cíviques, com és el cas dels Encontres a Beniarbeig. També des de la regidoria es valora molt positivament l’èxit de públic i l’interès de les ponències en les edicions anteriors i també de les que s’han presentat.
Pau Banyó, bibliotecari i responsable d’organització, ha destacat que l’edició d’enguany és l’onzena, la desena en realitat si descomptem la interrupció per la pandèmia, i fa bo el lema que animava els organitzadors inicials quan pretenien que els Encontres a Beniarbeig havien de perdurar, en paraules de Vicent Andrés Estellés, «passats els anys i els ajuntaments». Per altra banda, Banyó ha destacat la bona disposició dels ponents a participar en cadascuna de les edicions i la magnífica acollida del públic de la comarca a aquestes jornades, que ja són un referent en el context cultural de la Marina i del País Valencià.
Finalment, Tomàs Llopis ha exposat el programa de l’edició 2024 i ha justificat la tria del tema en el fet que «el context sociopolític actual ha provocat arreu una irrupció i en certs casos un predomini d’ideologies de dreta o d’extrema dreta, de la mateixa manera que van proliferar els totalitarismes a Europa durant bona part del segle passat». «En aquell context, una sèrie de propostes visuals i literàries van contestar aquestes ideologies amb l’única arma de què disposaven, l’art en totes les seues vessants», ha assenyalat.
Conferències
Els Encontres 2024, ha afirmat Llopis, faran una mirada al passat però també examinaran el present a la vista de les propostes artístiques vigents.
Vicenç Altaió, poeta, curador o director d’exposicions i director de publicacions, encetarà les sessions el proper 25 de gener amb una conferència intitulada «Miró i els poetes catalans». Segons afirma el conferenciant, «Miró no feia cap distinció entre un poema literari o plàstic». «Miró entenia la poesia com una cosa física, com una il·luminació, com una revolta de l’esperit», remarca.
Continuarà el cicle Joan M. Minguet Batllori, especialista en Joan Miró, en les primeres avantguardes i estudiós del cinema i, en general, de la visualitat contemporània. Ha estat, a més, responsable d’exposicions com ara El Manifest Groc (Fundació Joan Miró, 2004); Barcelona, zona neutral 1914-1918 (Fundació Joan Miró, 2014); Joan Miró, ordre i desordre (IVAM, 2018); Joan Brossa i la poesia d’acció, el parateatre (Fundació Joan Brossa, 2023), a més d’autor d’una trentena d’obres d’assaig sobre tots aquests temes, i parlarà sobre «Feixismes i avantguardes: l’art mai no és neutral».
Pilar Parcerissas, crítica d’art i curadora d’exposicions i expresidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’art, que parlarà el dia 29 de febrer sobre «Joan Brossa i Dau al set».
Tancarà el cicle, el dia 22 de març, divendres, Margalida Pons, professora al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, on coordina el grup de recerca LiCETC (Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius), centrat en l’experimentació literària i la interdisciplinarietat. Ha escrit sobre diversos autors dels segles XX i XXI. El seu darrer llibre és El codi torbat: de la poesia experimental a l’escriptura conceptual (2021), el tema de la seua ponència és «Escriptura d’experimentació i antagonisme polític: l’aliança possible».
Totes sessions començaran a les 19.30.
![Notícia: Agermana’t a Diari La Veu: tria la destinació de part dels teus impostos [Vídeo]](https://www.diarilaveu.cat/app/themes/munduscms-news/dist/images/sites/27/icon-article.svg){kind=icon}
