Enguany el cicle de conferències Encontres a Beniarbeig, que organitza l’Ajuntament del municipi de la Marina Alta, abordarà el tema «Ciència i literatura». Després de deu edicions, la gran acollida del públic ha convertit aquestes jornades en un referent en el context cultural de la comarca i del País Valencià. Els Encontres 2025 ofereixen, de gener a març, quatre conferències impartides pels reconeguts escriptors Martí Domínguez, Xavier Duran, Carme Manuel i Jordi de Manuel. L’any passat es va plantejar el tema «Feixisme i avantguarda» amb una mirada cap al segle XX i un interrogant adreçat al segle XXI; el 2023 es va dedicar a les Germanies, amb motiu del 500é aniversari, i el 2022, a Joan Fuster, en el centenari del seu naixement.
«Ciència i nazisme»
En la primera, titulada «Ciència i nazisme», que tindrà lloc el 23 de gener, Martí Domínguez explicarà l’estreta relació que va tindre el món universitari alemany amb l’emergència i extensió del nazisme. Lluny de tractar-se de casos aïllats, mostrarà com aquestes idees van obtindre un èxit sorprenent entre la classe acadèmica alemanya, que va actuar per legitimar la violència i les polítiques d’expansió del Tercer Reich. Termes com ara Lebensraum (espai vital) o Lebensborn (font de vida) expliquen molt bé com el professorat alemany va contribuir activament en la consolidació de polítiques genocides i racistes, donant lloc a un dels episodis més colpidors i sinistres de la història de la humanitat.
Martí Domínguez va guanyar el 39é Premi Josep Pla per la novel·la El retorn de Voltaire i el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2019 amb L’esperit del temps. La seua novel·la La sega (2014) va rebre nombrosos premis de la crítica. La novel·la Mater va rebre el premi Proa l’any 2023. També ha guanyat el premi Carles Rahola amb l’assaig El somni de Lucreci (2013), i el Premi de les Bones Lletres amb Del natural (2023). Des de l’any 1999 dirigeix la revista de recerca científica Mètode, motiu pel qual fou guardonat l’any 2007 amb el Premi Nacional de Periodisme. És professor titular de Periodisme a la Universitat de València, i les seues àrees d’investigació es centren en l’anàlisi del discurs de les columnes d’opinió i en la divulgació de la ciència.
La ciència a la novel·la i la poesia
Posteriorment, el 13 de febrer, Xavier Duran impartirà la ponència «La ciència a la novel·la i la poesia: la literatura en el tub d’assaig», que pretén obrir una nova perspectiva, sovint poc valorada, de les obres literàries i mostrar que ciència i literatura es beneficien mútuament. En tot cas, aquesta visió pot ajudar a gaudir més de trames i de personatges i a fer més enriquidores aquestes lectures. Trobar ciència en la ciència ficció no té gaire mèrit. Però, i en autors com Homer, Joanot Martorell, Shakespeare, Dostoievski o Marcel Proust? Com veien els científics? I com descrivien i valoraven els vapors, el ferrocarril, l’automòbil, el telèfon, els avions?
Xavier Duran és químic, doctor en Ciències de la Comunicació i periodista científic. Va dirigir entre 1999 i 2014 el programa El medi ambient a TV3 i fins al 2023 va ser redactor especialitzat en ciència a la mateixa cadena. Té una extensa obra amb més d’una trentena de llibres, majoritàriament d’assaig i divulgació, però també de narrativa. Entre altres destaquen La ciència en la literatura, L’imperi de les dades, Per què les lleones no els prefereixen rossos (i 60 curiositats científiques més) i Els crims de la taula periòdica (escrit amb Jordi de Manuel). Aquest gener ha publicat la novel·la L’endemà d’ahir i al febrer ha de sortir Cent visions literàries sobre la ciència i la tecnologia. Ha guanyat diversos premis: Joan Fuster, Joaquim Xirau, Marià Vayreda, Josep Vallverdú i Premi Europeu de Divulgació Científica-Estudi General (aquests dos últims en dues ocasions).
Frankenstein
El 6 de març, serà el torn de Carme Manuel amb «Frankenstein: passat i present del mite de Mary Shelley». Frankenstein, publicat el 1818, va tindre de seguida un profund impacte en la societat de principis del segle XIX i, per descomptat, continua interpel·lant els lectors dels nostres dies per tal que ens adonem d’allò que volem ocultar o negar, de quines són les restriccions que imposa el món en què vivim, de quines són les línies roges que no hem de travessar mai per no acabar en l’aïllament i marginació. El missatge revulsiu de la novel·la, aigualit i distorsionat, en bona part, per les diverses versions cinematogràfiques, ens confirma que els monstres, fabricats per la nostra mateixa societat, reflecteixen el nostre costat més obscur, ens qüestiona els sentiments de superioritat moral davant dels nostres congèneres i presenta la comprensió i l’acollida dels altres com a única resistència radical davant la desfeta social i política de qualsevol temps.
Carme Manuel és catedràtica d’anglés en el Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, on és presidenta de la Comissió Maria Beneyto-Escriptora 2025. Els seus interessos se centren en els estudis de literatura nord-americana i anglesa. Com a traductora té una llarga trajectòria editorial, entre les últimes obres traduïdes podem trobar: Prosèrpina, de Mary Shelley (Vincle), Poesia completa, d’Emily Dickinson (Institució Alfons el Magnànim), Flush, de Virginia Woolf (Vincle), Històries originals de la vida real, de Mary Wollstonecraft (PUV), El Vesuvi a casa: el poder d’Emily Dickinson, d’Adrienne Rich (PUV).
Quina ciència trobem, a la literatura?
Finalment, el 27 de març, Jordi de Manuel impartirà la conferència «Quina ciència trobem, a la literatura?», que proporcionarà una visió global de la ciència en la literatura, tot esmentant diferents exemples d’obres literàries representatives de la «ficció amb ciència» de la «ciència ficció» i de la «ciència-en-ficció». També s’exposaran els grans reptes literaris relacionats amb la ciència i la societat que, a hores d’ara, ens planteja el segle XXI.
Jordi de Manuel és doctor en ciències biològiques, professor i escriptor. A la seua obra literària combina i hibrida el gènere negre i la ciència-ficció. Ha publicat una vintena de novel·les i prop d’un centenar de relats per a adults, infants i adolescents. Ha estat guardonat amb diferents premis literaris, entre altres el «Premi Pin i Soler, ciutat de Tarragona», el «Premi Pere Calders» el «Premi Manuel de Pedrolo», o tres vegades el «Premi Ictineu» a millor obra publicada de ciència-ficció i fantasia. És autor de la saga de novel·les protagonitzades per l’inspector Marc Sergiot.
