L’engegada de les emissions de la nova radiotelevisió valenciana, À Punt, no està resultant un “passeig triomfant”. La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació s’està trobant que tot i la il·lusió que desperta socialment el projecte, alguns dels principals agents que han de fer possible la recuperació de l’espai públic no estan d’acord amb les condicions en què hauran de desenvolupar el seu treball.
És el cas del sector del doblatge, a més de considerar “insuficients” els dos milions de pressupost per a 2018, subratlla que el plec de condicions per a poder accedir als treballs encara empitjorarà la seua situació. “Les poques empreses que han aconseguit sobreviure a la crisi que arrosseguem des de molt abans del tancament de RTVV tenen unes despeses fixes que han de cobrir. No és fàcil alçar tots els dies la persiana en aquest desert que tenim i molt ens temem que si s’han d’ajustar els preus serà a costa de reduir els costos de personal, començant pels actors de doblatge”, explica el president del Col·lectiu de Professionals del Doblatge del País Valencià, Sergio Capelo.
L’actor assegura que la relació amb les empreses de doblatge és “fluïda” i “bona” i que no els agradaria que es deteriorara per una competició “a la baixa” per a fer-se amb “el pastís”. Capelo és conscient que els interessos dels actors i de les empreses a priori no és coincident, però recorda que la supervivència dels uns no serà possible sense la dels altres. “Les nostres demandes van en aquesta direcció; el que desitgem és que no es presenten ofertes ‘temeràries’ que rebenten el mercat i que no ens permeten cobrar un salari digne pel nostre treball”, emfasitza Capelo. “Sincerament, les condicions que planteja À Punt per al doblatge ens semblen una subhasta, ja que si el 40% de la valoració per a obtindre l’adjudicació està basada en el preu, ens fa pensar que el que pretenen és que les empreses rebaixen el preu d’eixida que a nosaltres ja ens sembla baix”, expressa Capelo.
Sergio Capelo: “El que demanem és que no es presenten ofertes ‘temeràries’ que rebenten el mercat i no permeten cobrar un salari digne”
Segons explica el president del Col·lectiu, els preus de què s’està parlant remeten a 2011, “en plena crisi”. “El PP ja ens va matar una vegada i no volem que ens tornen a matar els que ens estan governant ara”, critica Capelo. És per això, que als actors se’ls ha indicat que si es troben en alguna situació que supose un dany per a les condicions que marca el conveni del col·lectiu que ho posen en coneixement.
Des de l’Associació Valenciana d’Empreses de Doblatge i Sonorització (AVEDIS) també es mostren “decebuts” amb la proposta, ja que com han reiterat en diverses ocasions la situació és tan “dolenta” que serà molt més complicat si no hi ha una aposta més decidida des d’À Punt pel doblatge i el doblatge en qualitat. “Els preus de què hem de partir són de 1993 i damunt, entre altres coses, ens exigeixen que comptem amb un lingüista, cosa que abans del tancament de RTVV no passava. Aquesta condició evidentment encareix el resultat final del producte”, indica Vicente Orengo, d’AVEDIS, qui adverteix que amb les actuals condicions algunes empreses podrien estar plantejar-se, fins i tot, no participar en el concurs.
Vicente Orengo: “Amb aquest pressupost sols uns 40 actors podran viure amb dignitat”
“Amb aquest pressupost, el sector continuarà mort”, sentencia. Els seus càlculs indiquen que dels dos milions d’euros pressupostats, entre un 60% i un 65% es destinarà a cobrir les despeses de personal. “Això suposa 1.300.000 euros i si pensem en un sou digne per a actors, traductors, adaptadors i ja ni tan sols compte el lingüista, jo diria que sols uns 40 actors podrien viure dignament tots els mesos”, argumenta Orengo.
Carta a À Punt
La resposta a aquesta advertència va arribar a última hora d’anit en forma de carta. Representants d’estudis de doblatge i sonorització del País Valencià comunicaven a À Punt “la impossibilitat” de presentar-se als plecs de contractació de doblatge publicats per la SAMC, atés que “la convocatòria és econòmicament inviable”. “Coincidim que assumir-la podria posar en risc el manteniment dels convenis vigents i les condicions laborals que marquen les lleis. També, que no garanteix el mínim i necessari benefici industrial”, expressen en la missiva a què a tingut accés Diari La Veu.
En el document, firmat per una desena d’empreses, es fa constar que els plecs marquen preus d’eixida inferiors a les tarifes de RTVV del 1993, on es marcaven preus per trams durada. “Tarifes amb les quals, ja entrat el segle XXI, es va perdre solvència i es va provocar, junt amb altres factors, la fallida de molts estudis”, continua la missiva.
“Comuniquem la impossibilitat de presentar-nos als plecs de contractació de doblatge perquè la convocatòria és econòmicament inviable”
És per això que els estudis estimen convenient contrastar amb els directius d’À Punt les despeses que ocasionen les noves demandes afegides al procés tècnic i de producció, que potser no s’han previst, així com l’increment del valor de despeses fixes al llarg de 24 anys. En la carta també es denuncia que no s’ha respectat la forma de pagament que se’ls havia assegurat: 25% a la firma del contracte, 25% a l’inici del treball, un altre 25% en el moment del lliurament i l’altre 25% quan estiguera auditat.
Això no obstant, el dobladors confien en una resposta positiva per part de la CVMC a les seues peticions, de forma que per als pròxims plecs s’analitzen de forma conjunta les despeses de producció i la previsió d’un “benefici industrial”. “Així ha sigut en altres contractacions audiovisuals fetes des de la CVMC i la SAMC i confiem en la vostra disposició”, conclou la carta.
Tornar a casa
L’empresari Orengo recorda que han advertit els nous directius de la televisió valenciana en alguna ocasió de la necessitat de preparar el retorn de les emissions en condicions. “Evidentment no podem estar en mateix nivell que TV3, on les inversions es quadrupliquen, però no podem continuar en aquesta línia del ‘pensat i fet’ perquè ens estem jugant molt, sobretot fer viable que molts dels grans actors i actrius que tenim treballant a Madrid o Catalunya puguen tornar”, expressa.
En aquesta línia, Orengo insisteix que l’aposta ha de ser per una televisió 100% en valencià. “A Catalunya s’obliga a doblar tot el cinema, però ací no s’ha fet mai”, lamenta Capelo, qui ha demanat reunir-se amb la directora general d’À Punt, també en aquesta direcció. “Els rumors que ens arriben és que volen programar molt de cinema europeu. I amb aquest passa igual que amb l’estatunidenc, que n’hi ha de bo i de dolent. Jo crec que han de pensar que es tracta d’una televisió generalista. A més, la televisió és la millor eina per a estendre i normalitzar la llengua. Pensem que tenim xiquets que fa cinc anys que no poden veure ni sèries de dibuixos ni pel·lícules en valencià. I els directius de l’ens ho haurien de tindre en compte”, demana Capelo.
