Originàriament, els Cutxarrato eren Femenia de cognom. Així ho asseguren José Luis Luri Prieto i José Antonio Sala Jorro en la trilogia «Calpe, tierra y almas» (Ediciones Calpinas, 2001-2003). Els Femenia procedien de la localitat balear de Santa Margalida i es van assentar en la Marina Alta al Sis-cents durant la segona repoblació mallorquina. Molt probablement, segons indiquen Luri i Sala, els Femenia es van establir a Calp després d’emigrar de poblacions veïnes, com ara Xaló o Benissa. Luri i Sala distingixen a Calp, en el primer terç del segle XIX, dues línies, una de les quals és la de Joan Femenia, dit «Cutxarrato». D’aquest personatge i del seu fill Pere en parlarem en les línies següents.
Joan Femenia Abargues va nàixer a Calp cap al 1810. Fill dels calpins Pere Femenia i Anna Maria Abargues, es va casar amb la també calpina Maria Boronat Devesa, amb qui va tindre quatre fills: Joan Baptista (Dénia, 1835), Joan Vicent (Dénia, 1838), Pere (Calp, 1840) i Valerià (Dénia, 1841). De Joan Femenia sabem que a finals de gener de 1842 va ser processat pel jutjat de primera instància de Dénia, juntament amb el denier Baptista Pedrós Pedro, per temptativa de robatori a cal prevere Josep Llorenç.
Pere Femenia Boronat, més conegut com «Cutxarrato», va seguir els mateixos passos que son pare. Va estar tancat a la presó de la capital del Marquesat en diverses ocasions, la primera d’elles en 1860-1861. Anys més tard, a l’abril de 1868, eixia dels calabossos de Dénia per a ser posat a disposició del governador civil d’Alacant. Temps després, al gener de 1870, tornava a ingressar en el centre penitenciari de la ciutat del Marquesat. Aleshores, ho feia en companyia del denier Francesc Escrivà Maçanet, anomenat «Mendoza», per intentar robar al magatzem propietat d’Alexandre Morales (pogué tractar-se del cartagener Alejandro Morales Estarellas, qui va ser regidor de Dénia des de la darreria d’agost de 1866 fins que va assumir el càrrec de màxima autoritat municipal per al bienni 1867-1868, o del seu nebot Alexandre Morales Morla, qui al gener de 1875 va integrar l’ajuntament denier, en qualitat de regidor, durant a penes dues setmanes). Per aquests fets, Cutxarrato va romandre reclòs més de tres mesos. A principis de gener de 1871, era detingut de nou, després de ser acusat de furt de carabasses i llenya. Fins i tot, va formar part de la cèlebre Companyia de Segrestadors de la Marina, que va comandar el pedreguer Colau de la Tona entre 1869 i 1875. Per la dita raó, va ser desterrat de la província d’Alacant, com a mínim, fins a febrer de 1877.
Pere Femenia Boronat va contraure matrimoni en 1853, a l’església de l’Assumpció de la capital del Marquesat, amb la benissera Vicenta Femenia Santacreu, amb qui va tindre tres filles i tres fills entre 1854 i 1871 (Maria Teresa, Joan Baptista, Francesc, Pere, Vicenta i Josepa Femenia Femenia).
La menuda de la família es va casar en 1897 amb Gerard Ramon Pérez Brotons, natural d’Ontinyent. Gerard Ramon Pérez i Josepa Femenia van ser pares de Francesc, Pere, Josep i Joan Pérez Femenia, tots ells batejats a la parròquia de l’Assumpció de Dénia. «Cutxarrato» és un malnom que encara perviu a la ciutat del Marquesat i, precisament, el du gent que és Pérez de primer cognom. És el cas d’Àngel Pérez Ramos, persona estretament vinculada a la Falla Baix la Mar.
