El ple del Consell aprovava aquest dimarts un decret per a declarar Bé d’Interès Cultural (BIC), amb la categoria de monuments, els assuts de Mutxamel i de Sant Joan d’Alacant. Ambdós es troben ubicats a la localitat de Mutxamel, a la comarca de l’Alacantí.
Aquests assuts tenen el seu origen en l’aprofitament de les aigües del riu Montnegre, que naix a la localitat pròxima de Onil (l’Alcoià) i desemboca a la del Campello (l’Alacantí), segons informa l’apartat de turisme del web municipal de Mutxamel.
Les infraestructures hidràuliques ara reconegudes han servit al llarg de la història com a eina per a mantindre el reg de l’horta alacantina, que és d’origen islàmic, i la influència àrab s’evidenciaria, segons el web esmentat, per la forma de la distribució de l’aigua que els pobladors cristians van mantindre a partir del segle XIII, el de la seua arribada, així com també per la toponímia del llenguatge relacionat amb el reg.
A aquests dos assuts s’uneix una xarxa de sèquies que integren un sistema de recollida d’aigües per a proporcionar aigua a tot el camp d’Alacant. Les presses originals haurien funcionat fins el segle XX i hui es conserven, tot i que sense prestar el mateix servei que en temps passats degut als canvis socioeconòmics, que han desplaçat l’agricultura en aquestes localitats.
Valor arquitectònic
L’enginyeria d’aquests assuts i el seu valor arquitectònic formen part del patrimoni hidràulic valencià, i és per això que el Consell ha aprovat, a través d’un decret, la declaració com a BIC d’aquestes infraestructures hidràuliques que ja comptaven amb els informes favorables del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de la Universitat d’Alacant, així com del Consell Jurídic Consultiu.
Mutxamel disposa d’altres sis elements que ja van ser nomenats BIC: l’església parroquial d’El Salvador, el jardí de la finca Casa de Ferraz, el jardí i el palau de Peñacerrada i les torres de les Paulines de Mutxamel i Ferraz.
