La cantant Maria del Mar Bonet, l’escriptora Marta Pessarrodona i l’editor Eliseu Climent han rebut aquest dijous la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya de mans del president Pere Aragonès. L’acte s’ha celebrat a la plaça Margarida Xirgu de Barcelona i ha comptat amb la participació de l’Orfeó Atlàntida i el Cor Dyapason, que han interpretat El Cant de la Senyera. El guardó reconeix enguany els referents que han permès que la llengua del país tinga el seu estatus en àmbits com les arts, la música, la literatura, el món editorial o l’activisme. Dels premiats, Aragonès ha destacat que són tres «lluitadors» que «ho han donat tot pel progrés del català».
Durant el seu discurs, el president català ha subratllat la importància de recordar que Catalunya és «diversa i plural» com les persones que en formen part, que provenen de diversos «orígens i han seguit diferents trajectòries». De fet, ha subratllat que mai no ho havia estat tant com fins ara, de plural, ara que el Principat està a les portes d’arribar als huit milions d’habitants.
Per això, Aragonès ha insistit que un dels aspectes que sempre ha cohesionat la societat és la llengua, que esdevé també el «principal vincle» amb el domini lingüístic. «Avançar en la llengua fa que avancem com a país», ha assenyalat el president, afegint que una de les formes de fer-ho és «utilitzar-la» i lluitar per defensar-la arreu de les Illes, el País Valencià, Catalunya del Nord i la Franja. En aquest punt també ha fet referència a la recent mort de la lingüista Carme Junyent, a qui ha agraït «el mestratge» que va deixar.
Pel que fa als tres guardonats, ha remarcat que es tracta de tres lluitadors que «des d’àmbits diversos» ho han donat «tot pel progrés del català». «Marta [Pessarrodona], gràcies pels teus versos; Maria [del Mar Bonet], la historia de la cançó a casa nostra no s’entén sense la teva veu; i Eliseu [Climent], ets un exemple d’estima envers la nació i la seva gent», ha conclòs.
L’acte institucional ha començat passades les huit de la vesprada i ha durat poc més de mitja hora. La formació de la Guàrdia d’Honors del Cos de Mossos d’Esquadra ha sigut l’encarregada de donar el tret d’eixida amb la hissada de la senyera. Seguidament s’ha donat pas a una actuació musical a càrrec de dues formacions barcelonines, l’Orfeó Atlàntida del barri d’Hostafrancs i el Cor Dyapason de Sarrià.
L’actriu Anna Barrachina ha sigut l’encarregada de conduir l’acte, que ha reconegut amb la màxima distinció honorífica de la Generalitat de Catalunya a Maria del Mar Bonet, Marta Pessarrodona i Eliseu Climent. Bonet ha sigut guardonada per més de cinquanta anys de trajectòria «transmetent els sentiments a tots els racons on es parla la nostra llengua», Pessarrodona per «la seva trajectòria literària d’amplíssim nivell» i Climent pel seu «compromís amb la llengua al conjunt del domini lingüístic».
Els premiats s’han mostrat emocionats, i durant les seues intervencions han agraït en diverses ocasions «l’honor» de rebre la Medalla d’Or. En el cas de Pessarrodona, igual que Aragonès, ha dedicat part del discurs a recordar Junyent, i una altra a repassar les seues arrels. «Em sento una persona afortunada, gràcies a la meva família i també al meu país, Catalunya», ha apuntat.
Climent, en canvi, ha recordat durant la seua intervenció que actualment la llengua passa per un moment complicat, i que el premi li serveix com «una injecció d’energia positiva» per seguir treballant. «Fa una seixantena d’anys uns estudiants començàvem a remoure les bases del franquisme, res hauria estat possible sense l’ajuda de molta gent», ha recordat.
Finalment, pel que fa a Bonet, ha admès que «és estrany sentir-se parlar, i no cantar». «És difícil explicar els sentiments que representa aquesta medalla», ha reconegut, «la llengua és l’ànima dels Països Catalans on he crescut i m’he format en llibertat».
La cantant Mireia Feliu, acompanyada al piano per Roger Mas, ha clos l’acte que ha comptat amb una nodrida representació de membres del Govern de la Generalitat i representants de les diferents formacions del Parlament. L’entrega de les Medalles d’Or ha sigut el primer dels actes emmarcats en els diferents que s’aniran portant a terme durant els pròxims dies en motiu de la Diada de Catalunya.
Tres llargues trajectòries
Maria del Mar Bonet (Palma, 1947) ha excel·lit com a cantant exercint d’ambaixadora de la música popular dels Països Catalans als escenaris de tot el món i col·laborant amb músics de Grècia, Turquia, Síria, Egipte, Tunis, Itàlia i de totes les cultures de les dues riberes de la Mediterrània, la seua font de inspiració. Com a compositora, ha contribuït a divulgar l’obra de grans poetes en català i universals. Ho ha fet al Japó, a banda i banda dels Estats Units, a Llatinoamèrica i a tot Europa, i sempre en la seua llengua coincidint amb artistes com Milton Nascimento, Mikis Theodorakis, Omara Portuondo, Quilapayún, Jackson Browne, Lluís Llach o Joan Manuel Serrat.
Al 2003 va ser guardonada ex-equo amb el Premi Tenco juntament amb Patti Smith i Jane Birkin, a San Remo, Itàlia. Els seus inicis daten a finals dels anys seixanta. Va formar part del col·lectiu dels Setze Jutges i, pràcticament sis dècades després, la seua presència als principals escenaris del país és constant. Ha publicat una quarantena d’àlbums discogràfics i el seu extens repertori compta amb més de 500 cançons, on hi trobem títols com «Què volen aquesta gent?», «Alenar», «La Balanguera» i «Jim i Mercè».
Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940) és un activista cultural i editor conegut pel seu compromís amb la cultura catalana. Llicenciat en Dret per la Universitat de València, l’any 1968 va fundar, juntament amb la seua muller Rosa Raga, la llibreria i l’editorial Tres i Quatre, que va ser l’embrió d’un projecte cultural centrat en l’àmbit de les publicacions, primer; i poc després es va obrir a la dinamització cultural del País Valencià. També va ser fundador i organitzador dels Premis Octubre, que se celebren des de 1973 i que entrega el seu mateix segell editorial.
El 1978, Climent va ser fundador, juntament amb Joan Fuster, d’Acció Cultural del País Valencià, de la qual n’és president d’honor i que forma part de la Federació Llull amb Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear. És també l’editor del setmanari El Temps, que es publica arreu dels Països Catalans des del 1984. També va ser responsable de la instal·lació al País Valencià de la xarxa de repetidors de TV3, Canal 33 i Catalunya Ràdio, i és membre i fundador de la Fundació Josep Renau i del Centre Carles Salvador, dedicat a l’ensenyament de la llengua. Alhora, va ser promotor de la creació de la Xarxa Vives d’Universitats el 1994, i actualment és president de la Institució Joan Fuster. També és impulsor del portal web El Temps de les Arts des de 2018 i organitzador dels Premis El Temps de les Arts des de 2021.
Marta Pessarrodona (Terrassa, Vallès Occidental, 1941) reconeguda com a poeta, narradora, assagista i traductora, es va iniciar amb el recull Primers dies de 1968 (1968), seguit d’obres com Setembre 30 (1969, prologat per Gabriel Ferrater), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Berlin suite (1985) o Homenatge a Walter Benjamin (1989). Entre les seues publicacions es troben els llibres de poesia Animals i plantes (2010) o Variacions profanes (2019). La seua tasca literària ha anat lligada a l’estudi i difusió d’autores, catalanes i d’arreu, a través de la traducció, l’anàlisi i la reivindicació de les seues obres.
Als seus retrats de figures com Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Frederica Montseny, Mercè Rodoreda i Caterina Albert, amb fotografies de Pilar Aymerich, s’hi sumen els seus treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, sobre el qual va comissariar una exposició a la Fundació La Caixa, o les traduccions al català d’autores com Doris Lessing, Harold Pinter, Susan Sontag, Simone de Beauvoir o Marguerite Duras. Coincidint amb el seu huitantè aniversari, Pessarrodona publicà Tot m’admira. Poesia Completa (1965-2021), que recull tota la seua obra poètica. Els seus orígens se situen a Vallmanya de Pinós (Solsonès), on recentment s’ha inaugurat una placa en honor seu a la casa pairal de la seua família paterna.
