Del dominic valencià Vicent Ferrer (1350-1419), canonitzat per Calixt III el 1455, es coneix la seua obra predicadora arreu d’Europa i el seu paper influent en la cort del papa Benet XIII d’Avinyó, així com la seua actuació decisiva en la tria de la dinastia castellana dels Trastàmara per a governar la corona catalanoaragonesa.
Però més enllà del seu vessant estrictament religiós i polític hi ha també la seua aportació literària. És el que recuperaran pròximament l’editorial 3i4 i la Institució Alfons el Magnànim amb la publicació dels Contes i narracions de sant Vicent Ferrer, una edició a cura de Ferran Garcia-Oliver, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València, qui ha triat, adaptat i introduït aquests textos.
Segons informen les editorials responsables d’aquesta edició, les homilies del sant havien entrebancat la identificació «d’un artefacte literari formidable», atès que sant Vicent Ferrer «feia servir contes, narracions, faules i històries com a estratègica pedagògica i persuasiva».
Ferran Garcia-Oliver, qui també compta amb una destacable trajectòria com a escriptor –enguany ha rebut el Premi Andròmina de Narrativa, atorgat precisament per l’editorial 3i4, que també ha guardonat en aquesta mateixa modalitat l’autor Joan Duran–, ha fet dels sermons documentats del sant una adaptació per a mostrar el bagatge literari del religiós. Segons les editorials responsables de la publicació, «les narracions vicentines ens submergeixen en els set pecats capitals de la tardor gòtica presidits per la violència, la luxúria i la cobdícia, però també ens parlen de la necessitat de la pau i la solidaritat per a l’harmonia del món».
Més obres de Ferran Garcia-Oliver
A banda, aquest autor ha publicat un elevat nombre de títols sobre literatura històrica, que l’han fet mereixedor de guardons com ara el Carmelina Sánchez Cutillas amb La bèstia en què cavalquem, el Premi de Narrativa Alfons el Magnànim amb La melodia del desig, el XVII Premi d’Assaig Carles Rahola amb El vaixell de Genseric o el Premi Octubre Joan Fuster d’Assaig amb Valencians sense ADN, relats dels orígens.
