Vicent explica que és un valencianoparlant que viu a la ciutat de València. Sol fer un ús del valencià de diverses maneres. De vegades, li ix directe i de vegades acudix a la metacomunicació. Amb tot, se sorprén a si mateixa parlant inconscientment en castellà, cosa que el fastigueja molt. Va fer una hipòtesi i la va consultar amb un amic. Aquesta és la hipòtesi resultant:
“Si la llengua de València és ja, de fet, el castellà, i hi apliquem l’esquema dins/fora trobaríem que els castellanoparlants i els castellanitzats serien els de dins i els valencianoparlants, els de fora. D’ací, la barrera invisible -un suggeriment de l’amic– que els pot fer sentir com a forasters a casa pròpia i, inconscientment, fer –una de les raons- un ús restrictiu -un comportament lingüístic grupal- de la seua llengua.
En conseqüència: per a un valencianoparlant, parlar en valencià a la ciutat de València, en existir com a tal, és fer-la seua. És a dir, que d’aliena passe a pròpia.”
Parlem valencià
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
