Una de les primeres persones que va formular el concepte del «valencià del carrer» va ser el conseller d’Educació, José Antonio Rovira. Ara l’ha incorporat al seu vocabulari la consellera d’Hisenda i portaveu del Consell, Ruth Merino. Els dos tenen en comú l’ús d’aquest concepte i altres coses, com ara el seu desconeixement absolut del valencià, l’ús habitual del castellà en les seues intervencions, la seua negativa a aprendre el valencià i la voluntat de reduir la llengua del país al no-res amb arguments que contradiuen l’àmbit científic i acadèmic, representat per les universitats i per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que segons l’Estatut és l’ens que ha de regir en aquesta qüestió.
Però el PP –ara ha sigut el PP, no Vox–, que tant presumeix de la necessitat de complir amb les lleis i amb les normatives, se les bota si al darrere hi ha un interès major. Aquest interès és, en el cas que ens ocupa, l’eliminació del valencià i la substitució lingüística total pel castellà. I com s’elimina el valencià, si el que s’està fent és «aproximar-lo» al que teòricament es parla al carrer? Doncs molt senzill: separant-lo de l’oficialitat lingüística, de les normatives establides i, per tant, marginant-lo del seu àmbit de normalitat i arraconant-lo amb l’última voluntat de fossilitzar-lo.
Actualment el Consell liderat pel president Carlos Mazón disposa de deu consellers. Només una, Salomé Pradas (Medi Ambient) parla valencià amb naturalitat. La resta no es molesten ni a aprendre’l, i sempre intervenen en castellà, símptoma de la preocupació que els genera la salut institucional o popular de la llengua dels valencians. Cal esperar que el proper pas siga exigir a les entitats susceptibles de rebre ajuts per promocionar el valencià que s’adapten a les noves normatives inventades pels qui volen fer desaparèixer el valencià i fetes, òbviament, a esquenes de la comunitat científica i acadèmica. D’aquesta manera ja no només serà l’administració la que parle un «valencià» separat de la normativa oficial, sinó el conjunt d’actors que el volen promocionar, i si volen ser compensats no promocionaran la llengua, sinó un succedani.
Un succedani que mai no s’ha inventat per al castellà, sobre el qual sembla que no hi ha cap demanda perquè les institucions adapten el llenguatge al castellà que es parla al carrer. Només cal fer aquesta comparativa per a evidenciar la dimensió de la trampa i el mal que volen fer a còpia, si cal, de saltar-se la legalitat, de contradir l’àmbit científic i sense cap por a fer el ridícul, ja que acabar amb el valencià bé mereix qualsevol sacrifici per a PP i VOX.
