El Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant i el Secretariat d’Extensió Universitària tornaran a oferir durant el curs vinent, el 2024-2025, els cursos de valencià que venen impulsant des de fa anys amb més inscrits a cada edició.
En concret, els dos espais universitaris preparen novament cursos presencials i no presencials durant els dos quadrimestres del curs i en diferents modalitats, des de l’A1 fins al C2. La intenció, segons explica Hèctor Rubio, coordinador tècnic d’Extensió Universitària de la UA, és «fer d’eina entre territori i universitat».
I és que aquests cursos, oferits al mateix campus de la UA –ubicat a Sant Vicent del Raspeig, l’Alacantí–, així com a les seus universitàries que hi ha arreu de la demarcació i també a través de diversos ajuntaments, estan adreçats al públic general i han pogut multiplicar els inscrits gràcies, entre altres coses, a l’habilitació de la modalitat no presencial, consolidada arran de la pandèmia i que permet la formació mitjançant la plataforma Moodle, un material que també es proporciona a l’alumnat dels grups en modalitat presencial.
Robert Escolano, subdirector del Servei de Llengües, explica també que amb aquests cursos la UA es compromet amb la formació en valencià no només cap a la comunitat universitària, sinó cap a la societat en general, tot i que tradicionalment les classes han anat adreçades a la comunitat universitària (professorat, alumnat i personal d’administració).
Un altre dels avantatges d’aquests cursos és que el pagament de la matrícula inclou la possibilitat de fer l’examen d’acreditació de coneixement de valencià de CIEACOVA, l’organisme constituït per les universitats valencianes que es dedica a organitzar proves d’acreditació de coneixement de valencià per a les universitats valencianes. «Si els alumnes assisteixen al curs i fan els treballs encomanats tenen assegurada la matrícula gratuïta per a la prova de CIEACOVA, a la qual es pot presentar, a més, també personal extern als cursos», explica Escolano, que demostra l’èxit d’aquestes classes recordant que durant l’últim curs acadèmic, el 2023-2024, només a la Universitat d’Alacant es van presentar 2.716 persones per a fer la prova d’acreditació a les convocatòries de gener i de juny.
Èxit
Durant el curs passat es van organitzar 39 cursos de valencià des de la UA, en els quals es van matricular un total de 677 alumnes. De cara al curs vinent hi ha previstos 10 cursos presencials i altres 13 de no presencials, molts dels quals –en aquest últim cas– es fan en bona part a través de col·laboració amb ajuntaments i seus universitàries. Les persones interessades a inscriure-s’hi poden seguir les indicacions que hi ha en el web del Servei de Llengües.
L’èxit d’aquestes classes es constata amb les xifres: si en el curs 2012-2013 el Servei de Llengües va organitzar 11 cursos, en el 2023-2024 n’ha organitzat 37. Tot després que el 2019-2020 se n’organitzaren 54, xifra que ha decrescut perquè la UA ja ha finalitzat moltes convocatòries de promoció de places, i el personal ja ha acreditat el seu nivell de valencià. Un altre dels motius de la bona acceptació dels cursos són els materials d’aprenentatge, disponibles al Centre d’Autoaprenentatge de Llengües, que compta amb 5.359 inscrits entre valencià, anglès, francès i alemany. D’aquests, uns 4.800 són aprenents de valencià.
Els cursos, que són per a tots els nivells, acullen també aprenents estrangers que opten al nivell més bàsic, l’A1, i són gratuïts per al professorat i personal d’administració de la UA i també per als treballadors d’empreses que fan feina a la Universitat. El preu de la matrícula per a l’alumnat és e 90 euros i de 140 per als externs a la comunitat universitària.
Cada curs té un total de 60 hores i exigeix un treball autònom de 10 hores amb tasques com ara interacció oral. Els promotors dels cursos recomanen acudir a les aules de conversa, desenvolupades també pel Servei de Llengües i fetes fonamentalment en valencià però també en anglès, francès i alemany.
A més, tal com indica Hèctor Rubio, bona part dels inscrits procedeixen de municipis valencians de predomini lingüístic castellà. Aquests cursos, segons diu, estan servint, també, per a «dur el coneixement del valencià a zones del territori on demogràficament és més complicat». És una manera, en definitiva, de fer arribar el valencià més enllà dels seus límits geogràfics i socials tradicionals.
