El Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha anul·lat el decret 112/2020, de 4 de setembre, pel qual el Consell va aprovar el nom de Castelló per aquest poble de la Ribera Alta que fins llavors oficialment tenia la forma castellana Villanueva de Castellón. Els magistrats han pres aquesta decisió, a partir d’un informe elaborat pel secretari general de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, perquè, a parer seu, la nova denominació ha generat «confusions» en la ciutadania i diferents administracions entre tots dos municipis. Tanmateix, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), va avalar el nom de Castelló per ser el d’ús tradicional a la comarca i pel fet històric que Jaume I l’anomena així al Llibre del Repartiment.
Malgrat la vocació de consens d’aquesta fórmula, després d’haver sigut motiu de disputa local i haver marcat, també, la politització del municipi, s’hi van interposar tres demandes contra l’aprovació del nom de Castelló: una presentada per tres veïns de la localitat vinculats al Partit Popular; una altra per l’Ajuntament de Castelló de la Plana, liderat aleshores per l’alcaldessa socialista Amparo Marco, i una tercera per la Federació Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valéncia [sic], una entitat fundada als setanta que serveix de paraigua per aglutinar diverses entitats del secessionisme lingüístic entre les quals hi ha el Grup d’Acció Valencianista (GAV), un grupuscle violent d’extrema dreta, presidida per Juan García Sentandreu, històric falangista del Cap i casal.
Ara, segons la sentència notificada per la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del TSJ a les parts: «La nova denominació del municipi pot produir confusions en l’organització dels serveis públics i, de fet, ja les ha produïdes en relació amb l’Ajuntament de Castelló de la Plana, donant lloc a nombrosos errors en la identificació de les respectives Administracions Públiques per part de la ciutadania, la Generalitat Valenciana i la Mesa de les Corts Valencianes». I aquesta circumstància «suposa un límit infranquejable al canvi de denominació del municipi», tal com «resulta de la normativa i jurisprudència d’aplicació», argumenta.
No s’han incomplit els tràmits legals
El Tribunal no considera que l’Ajuntament de Castelló ni la Generalitat hagen incomplit els tràmits legals per al canvi de denominació, ni que la tramitació del procediment haja produït «indefensió de cap mena». Tampoc aprecia que el topònim de Castelló per a referir-se a la localitat valenciana «no s’adeqüe a la tradició històrica i lingüística del municipi ni que siga coincident amb una altra ja existent». El motiu que porta la Sala a anul·lar la decisió del Consell, a partir de la prova practicada en el procediment, és l’evidència que s’ha «traspassat» el límit previst en l’article 4.5 del Decret 69/2017, «relatiu al risc de confusió en la identificació de les administracions públiques, de manera real, significativa i no testimonial».
Tot això per un informe del secretari general de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, que acredita l’existència de 474 registres d’entrada que anaven dirigits al seu consistori, però havien sigut presentats per error en la seu electrònica de l’Ajuntament de Castelló (la Ribera Alta) entre el 30 de març i el 10 de juny del 2021.
Un informe que, a parer del TSJCV, «constitueix la constatació sobre una determinada realitat emesa per qui té legalment atribuïdes funcions de fe pública en l’àmbit de l’Administració Local» i aquesta constatació «resulta determinant per a la decisió del present motiu d’impugnació i, per tant, del mateix recurs». «S’han generat, d’aquesta manera, nombroses distorsions en el normal funcionament de les administracions públiques concernides, que és justament el que tracta d’evitar el límit que estem examinant», recull la sentència.
