Enguany el Camp de Mirra (l’Alcoià) torna a posar en escena la representació de l’històric Tractat d’Almisrà, signat pel rei Jaume I i l’infant Alfons de Castella, i ho fa amb una gran renovació de l’elenc. L’obra teatral tindrà lloc dilluns vinent, 25 d’agost, a les 21.30 hores, a la plaça de l’Església. Abans, a partir de les 20 hores, el pregó anunciador recorrerà els carrers del municipi.
Així, el personatge principal i fil conductor, el rei Jaume I, serà interpretat per Vicent Castelló Sanjuán, veí del Camp de Mirra, que agafa el relleu de Romà Francés Berbegal, qui ha interpretat el personatge principal del Tractat durant 48 anys, primerament amb el llibret obra de Francesc González Mollà, des del 1976 fins el 1981, i a partir del 1982 amb el llibret actual, obra de Salvador Doménech. Amb la direcció de José Payá Beltrán i la coordinació escènica de Maria Conca Martínez i Ruth Martínez Ferrandis.
A més, per primera vegada, els papers de trobadora i joglaressa seran interpretades per dones, Noemi Molina Esteve interpretarà a Petra (joglaressa), i Júlia Guia Ferre (trobadora), interpretarà a Elionora. Així mateix, el paper de Violant d’Hongria, continuarà sent interpretat per Diana Hernández Camús. La infanteta Violant serà interpretat per Laia Salcedo Berbegall, que a també s’incorpora al repartiment.
D’altra banda, un habitual del Tractat, Mario Martínez Francés, deixarà el seu paper de trobador castellà per a ser Llorenç d’Escals (Alcaid d’Almisrà), Jordi Ribera Esplugues s’incorpora com a Guillem de Moncada, actuant per primera vegada en l’obra. Artur Molina Esteve, interpretarà un any més Guillem de Cardona, i Francisco Domínguez González, el paper d’Arnau de Peralta (Bisbe de València). També s’estrena Eduard Garcia Molina, qui interpretarà el paper d’Hug de Folcalquer, personatge del Consell del Rei.
Un altre habitual de l’obra històrica, Vicent Castelló Martínez, fill de Vicent Castelló Sanjuán, passa d’interpretar a Pelai Peres, a ser l’infant Alfons de Castella. També s’incorpora Raúl Hernández Úbeda, que interpretarà Pelai Peres Correia, per la part castellana. Rafa Tormo Giner es manté com altres anys donant vida a Diego López de Haro. En les incorporacions també trobem Miguel Ángel Ortín Molina, qui interpretarà a l’astròleg jueu Yahuda.
Mentre que Yusuf, el traductor sarraí, continuarà amb Guillem Bellod Payá com a intèrpret, mentre que Adrián Castelló Martínez interpretarà per primera vegada un paper com a En Guillem, escrivà del rei.
Finalment, per a tancar l’elenc, Maria del Mar Mejías Sempere i Rebeca Sempere Montealegre seran Na Giomar (dida de la infanta) i N’Elisenda (dama de la reina), respectivament. Agustí Tortosa Ferri, Saul Micó, Lucía Francés Poveda i Rosi Sanz Vila, apareixeran com a servidors i servidores en l’obra.
També cal recordar la memòria de Juan Enrique Crespo, qui va faltar fa uns mesos i va ser consueta del Tractat molts anys. És per això que Ruth Martínez s’incorpora enguany com a consueta, juntament amb Francisco Javier Barceló. Així mateix es comptarà un any més amb el cos de ball de joves del poble i la Colla “El Terròs” de Petrer, en un acte presentat per José Ferrándiz Lozano.
Com és habitual, una vegada finalitzada l’obra, el públic podrà dirigir-se en comitiva al monument erigit a Jaume I a la plaça de la localitat que porta el mateix nom per a retre homenatge al monarca.
Els tiquets per a assistir a l’obra es podran adquirir a la mateixa plaça col·laborant així amb l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà.
D’altra banda, les persones que vulguen donar suport a la representació històrica del Tractat, poden col·laborar-hi fent-se socis de l’entitat.
Un esdeveniment simbòlic
El 7 de novembre del 1976, amb motiu de la commemoració del seté centenari de la mort de Jaume I, es va posar en escena un text, en castellà, escrit pel veí de Biar Francesc González Mollà (1906-1987). L’obra, de qualitat molt discutible, es va representar fins al 1981. A partir del 1982 es va substituir el text, ara bilingüe (castellà-valencià), pel de l’alcoià Salvador Domènech Llorens (1929-1991), autor de les ambaixades de Crevillent, Elx, l’Olleria i el Camp.
Uns anys després, el 1994, la part de l’obra escrita en valencià va ser revisada de manera exhaustiva pels professors de la Universitat de València Maria Conca i Josep Guia, els quals, a més, van afegir-hi dues noves escenes al text original. Així mateix, l’escenificació del Tractat va comptar amb la col·laboració musical de la compositora Matilde Salvador (Castelló de la Plana, 1918 – València, 2017), autora de l’Obertura que introdueix l’obra.
L’esdeveniment recorda de manera solemne el tractat pel qual, el 26 de març de 1244, vespra del Diumenge de Rams, els estats peninsulars de la Corona d’Aragó i Castella van signar un acord per a establir la primera frontera estable del nou regne de València. A més a més, el tractat que van subscriure Jaume I, rei de catalans i aragonesos, i l’infant Alfons de Castella, el futur Alfons X, en nom del seu pare, Ferran III, estava condicionat per l’assetjament castellà a Xàtiva, Moixent i Énguera.
A causa d’això, tots dos mandataris van acordar dur a terme l’entrevista al castell fronterer d’Almisrà. En les converses, la indignació de Jaume I va arribar a l’extrem quan els emissaris de l’Infant li van demanar que Xàtiva es rendira a les forces castellanes, fent-li exclamar: «Qui en Xàtiva voldrà entrar sobre Nos haurà de passar».
Emprant el mateix procediment, Jaume I es va apoderar de Villena i d’altres llocs de la conquesta castellana, actitud que va decidir l’Infant a entaular negociacions, que van arribar a bon terme amb la signatura del tractat. Segons aquest, la línia divisòria entre els regnes de Castella i de València passava per la confluència del Xúquer i el Cabriol, per les serres d’Aiora, pel port d’Almansa i pel port de Biar i eixia a la mar per Aigües.
Hi va actuar de mitjancera la reina Violant d’Hongria. Al marge del tractat, també se li va oferir a Alfons la seua filla major, la infanta Violant d’Aragó i Hongria, com a esposa.
Va estar vigent fins a la concòrdia de Torrelles del 1304, en què foren incorporats al Regne de València, Oriola, Alacant i Elx, però va perdurar com a límit entre les governacions de València i d’Oriola fins al 1707 i entre les diòcesis d’Oriola i de València fins al 1957.
Aquest succés del qual es tenien notícies gràcies a la Crònica o Llibre dels fets del Conqueridor i que es va consumar en un document que –afirma José Ferrándiz, nascut en aquest municipi, al seu llibre Data almizrano.. (1994)-, «es va convertir en una eixida airosa i conciliadora entre les dues corones després de superar grans tensions que van estar a prop de portar-les a guerrejar: el Tractat d’Almisrà, un èxit de la diplomàcia medieval que va garantir unes dècades de pau entre els qui van acceptar signar-lo». Explica Ferrándiz que el manuscrit, però, no va ser descobert fins al 1886, de casualitat, en la primera visita a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona de l’historiador de Dénia Roc Chabàs.
La representació anual ha permès divulgar la figura de Jaume I entre un gran públic més enllà dels estrictes límits del Camp i, val a dir-ho, el 1982, quan es va estrenar la versió que encara es posa en escena, l’ús del valencià en un espai teatral era una novetat il·lusionant després de dècades d’obscurantisme franquista. Això va suposar un revulsiu que va ajudar a popularitzar els actes del Tractat, que no ha renunciat mai a emprar els símbols propis i genuïns del País Valencià. Així, la senyera voleia amb orgull a la vila cada 25 d’agost en l’acte final d’homenatge a Jaume I amb els acords de la Muixeranga.
Divulgació històrica
D’altra banda, els organitzadors del Tractat han dut a terme des del 1976 una veritable tasca de divulgació de la figura de Jaume I, amb publicacions de tota mena.
Així, per exemple, el 2008, en commemoració del huitè centenari del naixement del rei fundador del Regne dels valencians, es va estrenar l’obra El naixement de Jaume I, de David Garrido, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans. Una obra que també ha estat representada a Cocentaina i València.
El 2023 el Tractat es va representar al Gran Teatre de Xàtiva, on es va estrenar un sistema de projeccions a l’escenari, per recrear la tenda de l’expedició de Castella, la façana de l’església del Camp de Mirra o el castell on van tindre lloc les negociacions.
Reconeixements
La representació del Tractat d’Almisrà ha sigut distingida amb diversos reconeixements. El 2000 va rebre la distinció del Col·lectiu Cultural Serrella de Banyeres de Mariola, el 2001 el guardó «Importante» del diari Información d’Alacant, el 2004 va obtindre el cinquè premi Poeta Joan Valls d’Alcoi, el 2006 la Distinció Col·lectiva Valencià de l’Any de la Fundació Huguet de Castelló de la Plana, el 2008 el Guardó d’Escola Valenciana, el mateix any en què també va rebre el Miquelet d’Honor Col·lectiu de la Societat Coral El Micalet.
Més endavant, el 2010 va rebre el reconeixement explícit del Consell Valencià de Cultura, el 2011 va ser declarat Bé Immaterial de Rellevància Local, el 2014 va ser declarat per la Generalitat Valenciana Primer Lloc Històric del País Valencià, i el 2016 va obtindre el Premi Valor per la Coordinadora pel Valencià de les Comarques de l’Alcoià i el Comtat.
A més, el tractat compta des del 2022 amb un centre d’interpretació.
