El Tempir d’Elx, l’entitat que treballa per defensar la llengua al sud del domini lingüístic, ha fet públic un comunicat en què es posiciona en contra de la proposició de Llei de llibertat educativa del PP i Vox, presentada a les Corts Valencianes el 21 de març, ja que considera que «empeny cap a la irlandització del valencià en nom d’una “llibertat educativa” fraudulenta». Per tant, «el plurilingüisme del PP-Vox no fa més que perpetuar un bilingüisme asimètric, clarament substitutori del valencià, que accelera la minorització de la llengua pròpia i alhora aprofundeix en la desvertebració de la valencianitat comuna». A més, subratlla, «en regula l’ús educatiu com si fora una llengua prescindible i, educativament i socialment, amb un prestigi per sota de l’anglés». Per això, El Tempir anuncia que es mobilitzarà en contra d’aquesta proposició.
El posicionament d’El Tempir es fonamenta en diverses raons. La primera, el «cinisme del terme “llibertat educativa”», atés que la dreta i la ultradreta fan una «apropiació perversa de la paraula “llibertat”», afirma. D’una banda, explica l’entitat, perquè «volen modificar la realitat educativa valenciana corrompent el llenguatge a fi de convéncer la població valenciana que aquesta llei sí que garanteix —no com la del Botànic segons l’opinió d’aquests dos partits— als pares la lliure elecció de la llengua vehicular i d’instrucció per als seus fills, base i paradigma del nou model lingüisticoeducatiu».
D’altra banda, perquè «el llenguatge en política no és mai innocu ni càndid». I, a més, en aquest cas «és un llenguatge irresponsable». De fet, remarca, «és una aberració parlar de “llibertat” d’elecció quan les dues llengües oficials no són tractades de manera equitativa i igual en tots els àmbits d’ús, sobretot els formals i administratius». «PP i Vox se salten aquesta premissa perquè per a ells el valencià i el castellà ja estan prou “igualades” —amb escreix, pensen—, cosa que és absolutament falsa: no compten amb el mateix poder i prestigi ni amb la mateixa força social», assevera.
«Una llibertat tramposa»
A més, continua El Tempir, «cal deixar ben clar que a l’escola pública els pares ni trien la llengua vehicular ni tan sols si la teoria de l’evolució de les espècies de Darwin s’ha d’explicar». Així, subratlla que «cap sentència ni tribunal internacional ha reconegut mai als pares el dret a elegir la llengua vehicular en l’educació». Per això, «en realitat, aquesta és una “llibertat” condicionada, en què l’administració en mans de PP-Vox realment tria la llengua vehicular (afavoreix desvergonyidament el castellà) per tots nosaltres. És una llibertat dissenyada per a ignorar deliberadament el valencià en el món educatiu. És una llibertat tramposa», ressalta.
I recorda que «la Llei de 4/2018, la del plurilingüisme botànic, permetia que les famílies, representades per les AMPA, participaren en l’aprovació del projecte lingüístic de centre mitjançant el consell escolar i conjuntament amb la resta de la comunitat educativa escolar». Per tant, «aquesta participació era molt més democràtica i plural que la prevista en la proposició de llei que ho deixa tot en mans de les famílies i nega la participació de la resta de sectors educatius. Una barbaritat!», afirma El Tempir.
Sense metodologia
L’entitat destaca que «ja va criticar en el seu moment la Llei 4/2018 per considerar que era inviable (també irracional) vehicular les llengües oficials per percentatges que, en la immensa majoria de casos, eren inaplicables en la realitat docent de cada dia». «Una autèntica política lingüisticoeducativa democràtica ha d’assegurar que l’alumne, en acabar la seua etapa escolar obligatòria, estiga capacitat per a expressar-se oralment i per escrit en les dues llengües oficials, sobretot en valencià, la llengua minoritzada», indica.
En conseqüència, El Tempir assenyala que «tot programa educatiu que no establisca una impartició de matèries en valencià per damunt del 50% no dota competencialment els alumnes en aquesta llengua». A més, «cal que es faça servir una metodologia adequada de tractament integrat de llengües i de tractament integrat de llengües i contingut (TIC i TILC) perquè l’aprenentatge lingüístic siga efectiu». «La proposició de llei de PP-VOX estableix percentatges, però en cap cas al·ludeix a quina metodologia cal fer servir, com si vehicular una matèria en una llengua o altra s’haguera de fer de la mateixa manera sense tenir en compte les realitats sociolingüístiques de totes dues, cosa que és un desencert pedagògic i metodològic», sentencia.
Una «aberració»
El Tempir remarca que «en la pràctica l’alumne pot cursar els estudis en qualsevol zona de predomini lingüístic castellà (ZPLC) sense haver tingut cap contacte amb el valencià». «Una aberració», assevera, perquè «l’exempció va nàixer amb la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) com un fet puntual i excepcional», però «el PP sempre ha volgut que fora genèrica» i «tota l’esquerra valenciana i valencianista no tingué mai un pla per posar-hi punt final». I perquè, quaranta anys més tard, «aquesta proposició de llei posa bastons a les rodes perquè permet que l’exempció estiga a l’abast de tothom com mai s’havia fet».
Així mateix, exposa l’associació, a les ZPLV, «la proposició obliga que les dues llengües oficials entren en competició per determinar quina vehicularà majoritàriament el sistema educatiu des de l’Educació Infantil».
«Neoliberalisme aplicat a les llengües febles»
A més, continua El Tempir, aquesta proposició de llei «tampoc fa referència —i ho fa de manera premeditadíssima— a l’objectiu que assenyala clarament la LUEV, i en concret, que els alumnes aconseguisquen una competència oral i escrita, també en coneixement, de les dues llengües oficials per igual». «I no ho fa perquè PP-Vox són sabedors que amb aquesta proposició impulsen el castellà de manera descarada i redueixen la presència del valencià a l’escola per la despietada llei del “mercat” (els pares ho decideixen tot sense cap regulació compensadora a favor del valencià) en una societat àmpliament familiaritzada amb el castellà i l’anglés», explica. «Pur neoliberalisme de mercat aplicat a les llengües més febles», rebla.
La «insensatesa» de l’acreditació
El Tempir també rebutja amb contundència la proposta d’acreditació de competències que preveu aquesta proposició, que considera «una insensatesa».
L’entitat recorda que «ja va exigir en el seu moment la retirada del projecte de decret del Consell governat pel Botànic, pel qual es regulava el reconeixement de la competència lingüística de valencià per a l’homologació dels estudis en el sistema educatiu valencià», que preveia «concedir el nivell d’acreditació del C1 segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) als alumnes de BAT que obtingueren en eixa etapa educativa postobligatòria una nota mitjana de 7».
«Ara aquella absurditat botànica ha obert el camí perquè PP-Vox la reprenga com a via vàlida d’acreditació amb l’agreujant que també es podrà obtenir en les proves d’accés a la universitat si traus un 7 en l’examen de valencià», indica.
Aniquilament del requisit lingüístic
D’altra banda, El Tempir assenyala que aquesta proposició de llei, com a requisit lingüístic, «per a impartir docència en valencià es demane el C1 —adeu a la capacitació lingüística, eliminada incomprensiblement pel Botànic i que ara el PP n’aprofita l’eliminació— només a Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Educació de Persones Adultes».
A més, prossegueix, «en la Formació Professional i en la resta d’ensenyaments especials el coneixement de valencià es baremarà com un mèrit, per exemple, en escoles d’arts i oficis, conservatoris, escoles oficials d’idiomes (grans oblidades), últims reductes més resistents a complir amb el requisit en l’època botànica».
Per tant, insisteix, «podem trobar-nos amb professors que poden argumentar que no tenen per què entendre el valencià en els ensenyaments (especials) en què la llengua pròpia es barema com a mèrit». «Una vegada més, el prejudici i el supremacisme imperen en la filosofia d’aquesta futura llei», afirma.
Desaparició dels assessors lingüístics
Finalment, indica El Tempir, la norma «expressa clarament que les funcions de supervisió de la proporció de les llengües vehiculars als centres docents corresponen als inspectors, els quals assessoraran, emetran informes o adoptaran mesures correctores per al compliment de la futura llei». És a dir, «desacomplexament públic total del PP-Vox a l’hora de fer de la inspecció un vertader poder de control del model lingüisticoeducatiu de la dreta, cosa que no s’havia fet fins ara de manera tan diàfana», sentencia.
I destaca que encara és «pitjor la situació en què quedaran els assessors de plurilingüisme, perquè la derogació de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, que dona cobertura i suport legal a aquests càrrecs, comportarà automàticament la desaparició d’aquest personal, que feia el que podia per a impulsar el valencià als centres educatius». «És la desarticulació total del model plurilingüe anterior», remarca en aquest comunicat.
