El Tempir va transformar l’acte de lliurament dels Premis 2025 en una crida sostinguda a la mobilització social i a la maduresa democràtica. L’entitat va cosir, amb to combatiu i serenor analítica, tres fils que han marcat l’últim any: la dimissió de Carlos Mazón, l’impacte encara obert de la dana de 2024 i l’ofec creixent del valencià als espais educatius i mediàtics. El president d’El Tempir va marcar el compàs des del primer minut: “Aquesta renúncia no és fruit del teatre polític, sinó de la dignitat i la perseverança d’un poble que no s’ha resignat davant la injustícia”. La vessant musical la va posar Esther que va actuar en els interludis de l’entrega de premis i parlaments.
La sala —amb un públic atent i plural— va escoltar un discurs que va alternar denúncia i proposta. El Tempir va qualificar de “maldestra i criminal” la gestió institucional de la dana i va establir un paral·lelisme amb la crisi lingüística: “Hi ha una crisi climàtica i una crisi identitària, i totes dues comparteixen un mateix origen: la irresponsabilitat política i la desconnexió del govern amb la realitat del país”. Lluny del victimisme, la tesi central va pivotar sobre la responsabilitat cívica: “El futur no ens vindrà donat: o el construïm nosaltres, o ens el construiran”.
El guió de la intervenció es va estructurar en quatre eixos. Primer, el rearmament ideològic davant l’ofensiva contra la llengua: “Parlar valencià no és un privilegi ni un folklorisme; és un acte de dignitat col·lectiva i de justícia històrica”. Segon, una política lingüística i cultural que mire de cara els vectors que condicionen l’ús social —educació, economia, demografia i mitjans— i supere el regne del gest simbòlic. Tercer, un canvi de model econòmic que deixe enrere la monocultura turística i aposte per una reindustrialització arrelada: “No podem continuar sent un país de cambrers i geriatres; hem de tornar a ser un país de treballadors arrelats”. I quart, una fiscalització constant dels governs, sense excuses ni tribalismes: “La fidelitat al país no consisteix a callar davant dels errors dels nostres, sinó a exigir-los més”.
La crítica al Consell liderat per Mazón va quedar travada per una acusació de fons: haver utilitzat la llengua com a “cortina de fum” mentre s’aposenta una administració al servei de la supervivència partidista. L’entitat va alertar, així mateix, d’una concepció del poder “submisa a Madrid, que prefereix l’oblit a la memòria i la traca mediàtica a la feina honesta i arrelada al territori”. El missatge, no obstant això, va obrir un espai per a l’autocrítica i per a un debat adult sobre la immigració, amb l’èmfasi posat en la lluita contra el racisme i en la integració plena de totes les persones que viuen al País Valencià.
La segona meitat de la gala va posar el focus en la força de la societat civil amb tres guardons que van dibuixar un mapa d’arrelament i constància. El primer, per a Vicent F. Soler i Selva, pel treball tenaç en la divulgació de la història de l’educació pública a Elx (Baix Vinalopó) i en la recuperació de la memòria col·lectiva local. El segon, per a Manuel Asín Galiana, ànima de la llibreria Pynchon & Co d’Alacant (l’Alacantí), convertida en un espai de trobada, lectura i activisme cultural malgrat la intempèrie institucional. I el tercer, per a La Veu dels Llibres —amb Víctor Labrado com a ideòleg i Moisés Vizcaíno com a editor—, un projecte que ha articulat un ecosistema literari en català, connectant autors, editors i lectors de punta a punta del país.
Els tres reconeixements van funcionar com a contraexemple pràctic a la resignació. En paraules del president d’El Tempir, “quan les institucions fallen, les persones i els projectes compromesos mantenen el país dempeus”. Entre els aplaudiments, va planar la idea d’un país que es pensa i es fa en present, amb la llengua com a columna vertebral i amb la cultura com a espai de resistència creativa.
El tram final va mirar cap al demà immediat amb una invitació a sostindre l’esforç col·lectiu. El resum va ser nítid i sense ornaments: “No són temps de caure en el derrotisme. Són temps de construir, d’actuar i de mantenir-nos dempeus. La societat civil ha de ser el contrapés que garantisca la qualitat democràtica del nostre país. Els guardonats d’enguany ens marquen el camí”.
