El Teatre romà de Sagunt, una joia de l’època de l’emperador August

El Teatre romà de Sagunt (el Camp de Morvedre) és una dels edificis més importants de la cultura romana a la península Ibèrica. Està situat al vessant nord de la muntanya del Castell, seguint el model grec, que aprofitava el pendent d’una elevació.

Construït als peus de l’antic fòrum romà, forma part de la planificació urbana de Saguntum en temps de l’emperador August (va regnar entre el 27 aC i el 14 dC). L’orientació nord-est, cap a la vall del Palància, permet que evite els vents calorosos de ponent i de migjorn, i que aprofite els més frescs de tramuntana i llevant. Aprofita la concavitat de la muntanya per emplaçar la càvea o graderia, en forma d’hemicicle, composta per tres ordes de grades, amb l’orchestra a la part baixa. L’escena, que s’eleva fins a l’alçària del pòrtic superior de la graderia, està formada pel proscenio, el pulpitum i el parascenium, els seus elements característics entre altres.

Si bé la planificació és de l’època d’August, la finalització correspon al regnat de Tiberi (14-37 dC). Altres estudis de les restes arqueològiques permeten establir una primera fase de construcció al voltant de l’any 50, i una segona a mitjan segle III, fase durant la qual l’edifici hauria estat remodelat.

Al segle X la crònica del moro Rasis identifica el teatre amb «un palau de gran bellesa». Aquesta comparació suggereix que l’escena del teatre estava formada de grans columnates decorades profusament. Des d’aleshores, nombrosos viatgers i historiadors han mencionat el teatre en els seus escrits, i la primera representació gràfica que tenim és la de Van der Wyngaerde, el 1563.

Es tracta d’una vista panoràmica de Morvedre en què podem distingir, sota les muralles del castell, el teatre romà. En aquest dibuix ja no hi apareix l’escena, un fet que, afegit a les anàlisis estratigràfiques, fa pensar que es va esfondrar durant la primera meitat del XVI, probablement pels combats de la revolta de les Germanies. Caldrà esperar el segle XVIII per trobar els primers plànols del monument, així com els primers estudis de l’estructura.

A començaments del segle XIX, durant les guerres napoleòniques, el teatre va patir una gran destrucció. Les pedres van servir per a reforçar el castell, i el 1811, durant l’atac del mariscal Suchet, la part més elevada va ser destruïda perquè dificultava les tasques defensives de la fortalesa.

És el primer monument que va ser protegit per l’estat espanyol el 1896. Al llarg del segle XX, s’hi van dur a terme diferents restauracions parcials. Però va ser a partir de mitjans segle XX quan va començar la consolidació del teatre. Durant la dècada del 1980 es va plantejar una restauració integral de l’edifici per a dotar-lo de la funcionalitat que havia perdut. La restauració es va encarregar als arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli, i va provocar una violenta polèmica els anys següents. Aquest projecte va rehabilitar integralment l’edifici i va donar la imatge d’unitat de la graderia i cos escènic. També va possibilitar l’ús teatral per mitjà de la posada en pràctica de diverses manifestacions artístiques i culturals, representacions teatrals, festivals de música i dansa, etc.

Els dos aspectes més polèmics foren, d’una banda, el recobriment de la graderia amb marbre blanc, i d’altra, la construcció de l’immens mur del fons de l’escena, utilitzant materials que trenquen amb l’harmonia de la resta de l’edifici. La premsa resumia el debat així: «La ciutat disposa ara d’un espai funcional per a concerts, representacions, etc. però, a canvi, ha perdut l’emoció simbòlica de les ruïnes. En menys de dos anys han transformat un teatre del segle I, en un establiment lluent del segle XXI». 

El 1990 es va posar un recurs contra aquesta intervenció, i 3 anys més tard, el Tribunal Superior de Justícia va ordenar paralitzar les obres de restauració, que va declarar il·legals. El contenciós va continuar i es va perllongar fins al 2008, quan el Tribunal Suprem va ordenar revertir els treballs, és a dir, la demolició del mur de l’escena i la retirada del marbre de la graderia.

Finalment, el 2009 els tribunals van declarar la impossibilitat legal i material de revertir les obres de restauració.

Des de fa quasi quatre dècades, acull el Festival Sagunt a Escena que s’ha convertit en un referent en el panorama cultural del País Valencià, presentant cada estiu una variada programació amb grans propostes artístiques.

El mes d’agost passat, l’Ajuntament de Sagunt va demanar a la Conselleria de Cultura i Esport i el Ministeri de Cultura i Esport que acordaren redactar un projecte global que acabe definitivament el Teatre romà. El consistori va reivindicar que es garantisquen els requisits propis de la seua activitat, tenint en compte l’accessibilitat, la dotació de serveis en condicions, de sistema elèctric i de museïtzació, així com que el projecte tinga la possibilitat d’instal·lar un velarium per a protegir del sol el públic i l’escenari,