El Teatre Rialto acull, a partir de divendres, una nova producció del segell, creat per l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Teatre del Poble Valencià. Després que el 2016 el teatre public portara endavant l’Armonía del silencio de Lola Blasco i Happy End de Bertold Brech, l’IVC duu als escenaris Els quatre genets de l’apocalipsi de Blasco Ibáñez amb adaptació de Juli Disla i direcció d’Inma Sancho.
La nova producció del teatre públic s’emmarca dins dels actes commemoratius de l’Any Blasco. La idea era allunyar-se dels tòpics que recullen obres més populars, com ara Cañas y Barro o La Barraca, de l’escriptor. Per això, “vam optar per una cosa més contundent”, com ho és aquest drama del 1916, ha assenyalat Abel Guarions, director de l’IVC, durant la presentació de la nova aposta de l’espai escènic públic. Amb Els quatre genets de l’apocalipsi, “direm no a la guerra mai més”, ha afegit Guarinos, aprofitant que l’obra tracta sobre la I Guerra Mundial a la França del 1914.
Per a capitanejar la producció, s’ha triat Juli Disla, qui ha fet l’adaptació de la novel·la, i Inma Sancho, qui es fa càrrec de la direcció d’un elenc amb cares experimentades i d’altres noves que reconeixen el plaer que suposa treballar amb actors que han admirat fent teatre i amb els quals ara poden actuar braç a braç.
Per la seua banda, Disla ha recordat que existeix una adaptació del 1923 de la companyia d’Enrique Rambal estrenada al Teatre Principal de València, però, mentre que aquella era en castellà i se centrava en els afers amorosos, aquesta nova adaptació està en valencià i pren l’humor com a element d’unes vides que estan sotmeses als esdevenirs de la I Guerra Mundial. Sobre la seua tasca, preguntat per aquest diari, Disla ha revelat que existeix una traducció de la novel·la feta per Manel Chaqués. “He tirat mà d’ací, però bona part de la tria és creació”, ha explicat. Sobre la llengua de l’adaptació, també han parlat, arran de la pregunta del Diari La Veu, Juli Disla, Empar Canet i Inma Sancho. “La tele ajudava a tindre un valencià escènic i de ficció de nivell que és el que s’ha tractat en Els quatre genets de l’apocalipsi“, ha apuntat Disla. Al remat, es tracta que el text “entre a l’espectador, perquè comunica”. En eixe sentit, Canet ha explicat que els personatges responen a una procedència bigarrada (argentins, alemanys i francesos) i, per tant, eixe tarannà “internacionalista es pot explicar en valencià perfectament, perquè Blasco els feia parlar en castellà quan cadascú tenia la seua llengua”. Finalment, ha estat Sancho qui ha afegit, en aquest sentit, que “el llenguatge escènic va més enllà de la llengua del text. De fet, quan anem al teatre el que menys importa és la llengua”.
Un Blasco per al gran públic
Inma Sancho es fa càrrec de dirigir els huit actors que donen vida als nous personatges –francesos, argentins i alemanys– que viuen en guerra. Sobre la producció, la directora ha volgut destacar la gran feina d’ambientació que han fet tècnics, il·luminadors i músics per a generar les ubicacions. La producció està feta “perquè el públic puga vindre al teatre públic i gaudir-la”, ha incidit Sancho.
En el mateix sentit s’ha expressat el director adjunt d’Arts Escèniques, Roberto Garcia, qui ha reforçat que, amb aquesta adaptació, on es conta la vida d’unes famílies submergides en la guerra, “no s’ha fet una recuperació museística”, sinó que la part creativa i novedosa “farà que puga interessar un ventall de públic ampli”. “Esperem que Blasco ens ajude a reflexionar davant eixos feixismes que recentment estan trucant a la porta d’Europa”, ha conclós el també dramaturg Roberto García.
Durant les tres setmanes que estarà en cartell, un al·licient afegit a l’estrena serà poder veure el teló restaurat per l’Institut Valencià de Conservació i Restauració.
Una gira a l’espera
Els quatre genets de l’apocalipsi estarà al Teatre Railto de València des d’aquest divendres 12 de maig fins al 28 del mateix mes. Posteriorment, es desplaçarà a la Fira i Mostra de Teatre d’Alcoi, on es portarà com un dels bucs insígnia del segell públic cultural, per a després baixar fins a Alacant, on l’adaptació de Blasco Ibáñez tancarà la temporada al Teatre Arniches.
L’IVC té dipositada l’esperança en el fet que la producció tinga bona acollida i, així, poder, per una banda, ampliar el temps d’exhibició i, per una altra, portar l’obra fins al Teatre Principal de Castelló de la Plana, on es té interès que siga l’obra que òbriga la propera temporada.
