El ple del Consell Valencià de Cultura (CVC) ha aprovat amb vots particulars de diversos dels consellers un informe que proposa reconéixer el Sant Calze com a Patrimoni Cultural Material i Immaterial i destacar la seua rellevància per al turisme cultural i religiós al País Valencià. En concret, l’informe ha tirat avant amb nou vots a favor, sis en contra, tres abstencions i una absència.
El proponent del text, el president de Lo Rat Penat, José Vicente Navarro, ha defensat que s’han fet diversos ajustos al text que va presentar el mes passat amb l’objectiu de suscitar un major consens entre els membres. Per a això, s’han extret de les conclusions aquelles parts que s’entenien de caràcter litúrgic, que s’han mantingut en un apartat propi i citant diversos autors.
En els sis punts de les conclusions, el text assenyala que el Sant Calze «per la seua rellevància cultural, arqueològica, històrica, artística, patrimonial i religiosa reuneix tots els elements necessaris per a ser considerat com un dels més destacats béns d’interés cultural» del País Valencià.
També es refereixen els «destacables valors intangibles» que justifiquen, segons l’informe, el caràcter immaterial de la declaració, ja que se li associen pràctiques, celebracions i festes que, sempre segons l’informe, el converteixen en «patrimoni viu».
Igualment, es remarca que «els seus valors universals i la seua història ens porten d’Orient a Occident, des del principi de l’era cristiana fins al segle XXI» i es destaca l’«atractiu i potencial turístic».
Vots particulars
L’informe ha tirat avant, però comptarà amb diversos vots particulars i un vot concurrent que els diferents consellers tenen 48 hores per a emetre.
Un dels consellers que s’ha abstingut, Xavier Aliaga, emetrà una explicació de vot i una de les conselleres que ha votat a favor, Ana Noguera, emetrà un vot concurrent, és a dir, que també matisarà la seua posició.
Noguera, davant la dificultat que considera que suscita el tema, s’ha mostrat a favor que s’aprove un informe «amb pluralitat», que incorpore els diferents vots particulars i el seu, un vot concurrent que emetrà des d’una postura que ha qualificat d’«agnosticisme militant» i «poca convicció religiosa», però al mateix temps, poc «bel·ligerant» en aquesta qüestió.
Per a la doctora en filosofia, el text podria haver tirat avant de manera més fàcil en cas de no haver sigut tan extens -quasi 90 pàgines-. I és que ha coincidit amb un dels consellers que ha votat en contra, el músic i membre d’Al Tall Vicent Torrent, a assenyalar que l’objectiu de l’informe en si els «unia a tots». «Ha sigut la manera d’adornar l’objecte la que ha provocat les diferències i pluralitats», ha dit a Navarro.
De manera semblant s’ha pronunciat la dramaturga Núria Vizcarro, que ha defensat que l’informe hauria obtingut un consens més gran en cas d’haver-se elaborat des dels «valors compartits». La consellera ha lamentat que en el text hi haja coincidència entre diverses qüestions «confessionals» i històriques i ha subratllat la dificultat de separar les creences personals de la producció d’aquesta mena de treballs.
Aquesta ha sigut una de les peticions als consellers de l’escriptor Gerardo Muñoz, que ha defensat que valia la pena que aquest informe s’aprovara per unanimitat pel seu nivell de detall i elaboració, però ha demanat deixar al marge dels informes la ideologia política i les creences religioses. En la seua opinió, el text té una «aparença de confessionalitat» i ha recomanat continuar treballant el text per a eliminar-la.
La investigadora Maribel Peris ha emés un parer similar en defensar que el fet que s’aprove un informe sobre un bé religiós no implica que el text haja de tindre un «contingut confessional». L’actriu Rosana Pastor ha subratllat que l’informe és «molt confús», ja que «navega entre avalar l’autenticitat del bé i el que no es puga demostrar que siga autèntic».
«Inseparable d’un credo religiós»
En contra d’aquestes postures, la catedràtica d’Història de l’Art Immaculada Vidal ha comentat que se li escapaven algunes de les reticències, perquè aquest és un «bé que està profundament lligat i és inseparable d’un credo religiós», i que «no és ni el primer ni l’últim».
La historiadora de l’art Marta Alonso ha defensat que el 20% del patrimoni mundial té algun tipus de connexió religiosa i ha apel·lat a la «unitat» i a la «voluntat de consens», amb la qual cosa ha defensat que s’emeten vots particulars com en altres ocasions per part dels qui no donaven suport a la proposta.
La també historiadora de l’art Irene Ballester, membre de la comissió que ha treballat en aquest informe, ha defensat que el text ha canviat molt des de la seua arribada al CVC i que se li ha intentat donar la «mirada menys confessional possible», i ha confirmat el seu vot a favor malgrat les seues reticències inicials amb el text.
