Per començar, s’ha d’aclarir que, encara que pel cognom puga semblar que és japonés, Aki Kaurismäki és un cineasta finés, de Finlàndia, el país del Pare Noel. Tots estan d’acord en definir-lo com un director humanista compromés amb la dignitat de les persones desprotegides de la societat contemporània: aturats, marginats, migrants, refugiats, sense sostre i classe treballadora en general. Per a mi, he de reconéixer que, més que un retorn, ha sigut un descobriment gojós de tota una sèrie d’obres cinematogràfiques d’alta qualitat.
A continuació, algunes dades artístiques i biogràfiques facilitades per la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure a Internet. Aki Kaurismäki naix a Orimattila (Finlàndia) en 1957 i desenvolupa diferents tasques dins del món del cinema: actor, director, guionista, muntador i productor. Assimila i sintetitza múltiples influències: surrealisme de Buñuel, nouvelle vague francesa, perfeccionisme de Yasujiro Ozu, humor crític de Charles Chaplin, senzillesa de Robert Bresson, gestos de Buster Keaton i agilitat de Raoul Walsh. En conseqüència, el seu estil narratiu és auster i precís, amb tocs d’humor negre i acompanyament musical: les lletres de les cançons enllacen amb el desenrotllament de la trama argumental, els films no s’allarguen en excés, duren al voltant de 90 minuts. Guanyador del Gran Premi del Jurat del Festival de Cannes 2002 per la seua pel·lícula Un home sense passat, la seua producció Fallen Leaves (Fulles de tardor) fou la candidata finlandesa a millor pel·lícula internacional en els recents premis Òscar 2024.
D’altra banda, els nous seguidors de Kaurismäki estem d’enhorabona perquè els Cinemes Babel de la ciutat de València han organitzat un cicle amb alguns dels films fonamentals del realitzador finlandés: les pel·lícules s’ofereixen en la versió original finesa amb subtítols i, consegüentment, conserven l’autenticitat i el sentit primigenis. Ja s’ha pogut gaudir de la primera part del cicle: Contractí un assassí a sou, Hamlet va de negocis, Ombres en el paradís, Ariel i La xica de la fàbrica de mistos. Ens queda la segona part per a juliol i agost: La vida bohèmia, Núvols passatgers, Juha, Un home sense passat i Llums al capvespre.
Quant a la península Ibèrica, també trobem llargmetratges que tracten de manera descarnada, propera i sincera el tema de les relacions familiars i sociolaborals. Són, per exemple, Furtivos (Lola Gaos i Ovidi Montllor), Los lunes al sol (Javier Bardem i Luis Tosar) i El buen patrón (Javier Bardem i Almudena Amor).
Seguidament, podem somriure perquè, malgrat l’actual boira governamental, hem pogut confirmar en línia la celebració d’una nova edició de la Filmoteca d’estiu als Jardins del Palau de la Música de València al llarg del proper mes d’agost. El llistat de les pel·lícules programades és el següent: Oppenheimer (Cillian Murphy), Anatomia d’una caiguda (Sandra Hüller), Robot Dreams, Mentre sigues tu (Carme Elies), Kepler Sexto B (Karra Elejalde), El darrer home de Murnau, El jove Frankenstein (Gene Wilder), Stop Making Sense (grup de rock estatunidenc Talking Heads) i quatre títols del cineasta francés Olivier Assayas (Irma Vep, Les hores de l’estiu, Viatge a Sils Maria i Personal Shopper). Posteriorment, en el mes de setembre, les projeccions cinematogràfiques en versió original subtitulada tornaran a la seu habitual, el Rialto Teatre Filmoteca, un magnífic edifici d’estil racionalista amb influències de l’art déco valencià al centre de la capital del Túria.
Per acabar, algunes dades sobre Finlàndia: estat situat al nord-est d’Europa, la capital és Hèlsinki, compta amb uns 6 milions d’habitants i la declaració d’independència esdevé el 6 de desembre de 1917, pertany a la Unió Europea des de 1995. Entre d’altres, són cèlebres l’arquitecte Àlvar Aalto (1898-1976) i el compositor Jean Sibelius (1857-1965). El seu poema simfònic Finlàndia sona greu i solemne. La seua Suite Karèlia (intermezzo, balada i marxa) és alegre i refrescant.
