El Rei Pàixaro i els seus bufons han tornat a Biar (l’Alcoià) aquest cap de setmana amb motiu de la celebració de Sant Antoni, una tradició que enguany ha complit 50 anys de la seua recuperació el 1975. També s’ha celebrat el 20é aniversari de la creació de l’Associació Sant Antoni del Porquet, que organitza aquest esdeveniment.
Com cada any, la vespra de la festa grossa, dissabte a la nit, va tindre lloc la cavalcada d’aquest personatge que, muntat en un ase, vestit de manera grotesca i amb els atributs monàrquics corresponents, amb una bandera quadribarrada i una gàbia amb dues caderneres, fa el paper de rei carnavalesc dels llauradors.
D’aquesta manera, el Rei Pàixaro o Paisser va recórrer els carrers principals del poble acompanyat per quatre patges (dos palafreners i dos dansaires, anomenats paixers o homes ocells, que ballen al ritme d’una tonada particular), també amb quadribarrades, que obrin pas; dues fileres de servidors amb grans torxes, i la colla de dolçaines i tabals. Darrere del monarca van desfilar tots els veïns que volen amb els seus animals i portant atxes o fatxos. En algunes cases per davant d’on passa la comitiva, es van encendre fogueres i van oferir vi i bunyols als presents. La festa va concloure amb una cordà de coets borratxos a la plaça del Convent.
L’endemà, diumenge, a les 13 hores, després de la missa, hi va haver volteig general de campanes i disparada de masclets. Tot seguit, va arribar la «cavallà», la gran cavalcada pels carrers tradicionals de Biar, presidida pel Rei Pàixaro i acompanyada per tot el veïnat amb els seus animals. Durant el recorregut es va fer l’«arreplegà» dels donatius de la gent del poble en unes safates de fusta que porten parelles de xiquetes i xiquets. L’acte va culminar a la plaça de la Constitució amb la benedicció dels animals.
En la replega, es van recollir, sobretot, donatius en espècie elaborats per a la festa, com ara dolços, o embotits procedents de la matança del porc, que es van subhastar públicament a la vesprada, abans de la processó en honor de Sant Antoni. Les colles d’amics van licitar aquests productes per a organitzar els seus berenars. Els actes van concloure amb la rifa de les saques de farina. Els guanys serveixen per a pagar part de les despeses de la festa.
La Comissió de Festes i l’Associació Sant Antoni del Porquet han assenyalat que enguany han participat en la festa més de 100 membres actius i 40 xiquets, unes xifres que la consoliden com «una tradició viva i en constant creixement», i han destacat «la importància de preservar aquesta celebració, no només com a patrimoni immaterial, sinó com un reflex de la identitat cultural i històrica de Biar».
Simbolisme
Antonio Ariño explica que aquest ritual antic, documentat des del començament del segle XVI, «compleix dues funcions: anunciar la festa i recaptar béns per a la subhasta». I encara que en això s’assembla a altres, «es diferencia el seu simbolisme», assenyala.
Així, amb la denominació de Pàixaro Rei, hi ha «fenòmens molt diferents, encara que en aquest cas associats a la festa de Sant Antoni», indica el professor, com ara a Vilafermosa del Riu (l’Alt Millars). Tanmateix, prossegueix, «hi ha notícies documentades de la seua presència anterior en altres contextos, però totes vinculades als rituals d’inversió (disfresses, nomenaments d’autoritats efímeres) propis del temps carnavalesc (que va des de Sant Nicolau fins a mitjan Quaresma)».
