L’estudi de les restes trobades al recer de la Font d’Horta, a Vilafranca (els Ports), dut a terme per l’investigador del programa GenT, Dídac Roman, de la Universitat Jaume I; i la investigadora Inés Domingo, de la Universitat de Barcelona, ha conclòs que es tracta de l’assentament d’una de les últimes poblacions caçadores i recol·lectores que van habitar a l’etapa mesolítica, segons expliquen en un article publicat a la revista Munibe Antropologia-Arkeologia d’Aranzadi.
El recer de la Font d’Horta és un petit espai d’uns tres metres de longitud i de dos de profunditat que es troba al marge dret del barranc homònim, a més de 1.200 metres sobre el nivell del mar al terme municipal de Vilafranca. Per la seua situació, ubicat en un llarg penya-segat, podria formar part d’una cavitat major. El jaciment va ser descobert al 2016, i un any més tard es van fer els treballs d’excavació que van permetre recuperar 451 elements: 437 restes d’indústria lítica, 10 de fauna, tres adorns i un colorant.
L’estudi de les restes recuperades, en què destaca l’absència de ceràmica i la presència de projectils geomètrics, fan pensar als dos investigadors que el jaciment pertany a un grup humà de finals del mesolític. Una dada molt interessant és la presència d’una peça que se sol vincular a les primeres poblacions agrícoles i ramaderes, i que fa pensar que el grup caçador resident havia tingut contacte amb els primers neolítics que van arribar al territori.
Del conjunt faunístic trobat, deu peces, només se n’han pogut identificar dues, una de cérvol i l’altra de cabra, que són els dos animals més representats als jaciments mesolítics de l’entorn. Pel que fa als elements d’adorn, s’han recuperat tres petits cargols marins perforats, espècies típiques dels adorns del mesolític al mediterrani peninsular i a la vall de l’Ebre.
