El Grup Municipal Socialista de Castelló de la Plana ha presentat un recurs de reposició contra el decret 187/2024 del 17 de desembre del Consell pel qual es va aprovar el canvi de denominació del municipi de Castelló de la Plana per la forma bilingüe, modificació que va ser publicada aquest dilluns al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
El PSPV ha insistit que l’únic topònim vàlid és en valencià, Castelló de la Plana, «perquè és el que correspon a l’etimològicament evolucionat des del naixement de la ciutat», i ha afegit en aquest sentit que «al llarg de la història s’han donat meres traduccions aplicades al topònim, quan no imposicions de tipus polític, que han portat a una doble denominació que no és tal en l’àmbit oficial».
En aquest sentit, insisteix que «no hi ha cap altre camí que mantindre el nom oficial de la ciutat aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana el 22 de març del 2019». I, per tant, «el nom històric i vigent de la ciutat correspon a la denominació Castelló de la Plana -i en l’ús pràctic, sense el determinant, és a dir, Castelló-, encara que per descomptat compatible amb els usos socials, personals o col·lectius de les denominacions en castellà -Castelló, Castelló de la Plana- i en qualsevol altra llengua», ha afegit.
Per al Grup Municipal Socialista «l’informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua era demolidor, perquè deixava clar que la denominació correcta i adequada, des del punt de vista històric i lingüístic, és la forma tradicional i única: Castelló de la Plana».
El filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch va explicar en dos articles publicats a Diari La Veu a finals de maig del 2024 el perfil del topònim Castelló en la seua condició formal, filològica, i com Castellón ha passat a representar l’alternativa castellanitzadora. Pitarch conclou: «En definitiva, constitueix una contradicció insuportable la pretensió de restituir-lo com a topònim oficial d’un municipi valencià. A més de superflu, és conflictiu».