El projecte «PI©A$$o™», de l’artista Rogelio López Cuenca, que es podrà visitar al Museu de Ceràmica i Arts Sumptuàries «González Martí» de València fins al 28 de gener del 2024, i forma part del programa organitzat pel govern espanyol amb motiu del 50é aniversari de la mort de Pablo Picasso, converteix ja en el mateix títol el nom de l’artista en una marca registrada i monetitzable.
La instal·lació consisteix en un conjunt d’objectes de ceràmica i decoratius inspirats en Picasso i en la mateixa col·lecció del museu que proven d’acostar-se a «la complexitat i a la diversitat» de facetes del fenomen Picasso, que, a parer seu, està «hipertrofiat en unes dimensions monstruoses», de manera que «ha deixat de pertànyer al món de l’art per a pertànyer al de la cultura de masses».
«Picasso és potser el primer personatge que, a partir dels anys 50, comença a aparéixer en la tele d’una manera que estava reservada fins llavors per a les estrelles de cinema, per tant està molt vinculat al mite que entrellaça la figura a l’obra i dona lloc a complexitats molt diferents i conflictives», ha apuntat López Cuenca.
En aquesta època, els mitjans de comunicació, gràcies als avanços tècnics, van produir una progressiva densificació d’imatges per habitant i van generar el repertori de possibilitats més gran de la història de la comunicació visual fins llavors. Així, l’art va aconseguir una difusió com no havia tingut mai i alguns creadors i les seues obres van passar a formar part de la cultura de masses.
I en una societat desigual, això exigia l’ampliació del mercat amb l’aparició d’objectes o productes revestits d’un caràcter artístic i destinats al consum massiu i indiscriminat. Versions comercials, assequibles, de les obres que ocupen el cim de la valoració sociocultural.
Aquesta forma de consumir l’art i la cultura com una mercaderia i de manera «superficial» i «accelerada» és el que ha fet que el creador de «PI©A$$o™» haja convertit la sala de carrosses del centre en una mena de «botiga de souvenirs». L’objectiu és provocar una reflexió sobre l’obra de Picasso que «fa dubtar de la idea de l’artista genial» amb produccions industrials que estan elaborades de manera que propicien en el visitant incerteses sobre el que observa.
D’una banda, trobem «la pervivència de trets característics del mite romàntic (quant a l’exaltació de la figura del geni creador) i, d’altra banda, trets propis de la circulació i el consum de mercaderies característics del capitalisme tardà, on la cultura ha vingut a ocupar una centralitat fins al moment desconeguda».
