El Museu del Prado de Madrid va adquirir la setmana passada el quadre titulat El sàtir (1906), del pintor Antonio Fillol (València, 1870 – Castellnou, l’Alt Palància, 1930), que fins ara s’exposava al Museu de Belles Arts de València. El centre madrileny el presentarà al maig, dins de l’exposició temporal «Art i transformacions socials a Espanya (1885-1910)», la cita més important de la pròxima temporada en aquesta institució, comissariada per Javier Barón. Una vegada acabada la mostra, al setembre, el museu exhibirà l’obra en sala permanent, al costat de La bèstia humana (1897), del mateix autor.
Segons ha informat eldiario.es, el Patronat del Prado va donar llum verda a la compra per 110.000 euros després de l’informe favorable de Barón, responsable en la institució de la pintura del segle XIX, ja que considera aquesta peça com a capital per a comprendre el clima polític i social del moment.
El 2015 els hereus de Fillol van dipositar El sàtir al Belles Arts de València, que es va fer càrrec de l’estat de conservació i el va restaurar, després de romandre enrotllat durant més d’un segle a la casa familiar. Posteriorment, el 2020 el llenç va formar part de la mostra del Prado «Invitades», que tenia l’objectiu d’oferir una reflexió sobre la manera en què els poders establits van defensar i van propagar el paper de la dona en la societat a través de les arts visuals, des del regnat d’Isabel II fins al del seu net Alfons XIII.
El 2022 el Belles Arts de València va aprofundir en la perspectiva femenina de la seua col·lecció i, per a fer-ho, va incorporar nous itineraris que proporcionen una mirada renovada de les obres. Així, el projecte «Màtria» construeix una narrativa centrada en la igualtat, la pluralitat i la inclusió de les dones, com a artistes i com a protagonistes de la pintura. En un d’aquests itineraris, «Arrossegaments patriarcals», centrats en la misogínia, s’encabien les obres de denúncia social de Fillol com ara L’amo i El sàtir.
«Ofensor de la decència»
Aquest llenç és protagonitzat per una xiqueta que abraça el seu avi mentre aquest assenyala l’home que l’ha violada —dels quatre el que vist totalment de negre— en una roda de reconeixement a les Torres dels Serrans, llavors una presó.
L’oli retrata un avi amb ràbia i impotència, que protegeix amb el braç esquerre la neta i assenyala amb l’altre el violador. Ella oculta el rostre, mira a terra. Els acusats innocents expressen una mescla de retret i sorpresa cap al violador, que no mostra cap penediment, com si no fora la seua responsabilitat, com si haguera estat un acte fortuït. D’altra banda, els agutzils no semblen preocupats pel que estan presenciant.
El quadre es va exhibir en l’Exposició de Belles Arts de Madrid del 1906 i al Cercle Regional Valencià. El jurat d’aquest certamen el va catalogar com a «ofensor de la decència i el decòrum» i el va censurar, de manera que només es va arribar a mostrar un parell de vegades, atés que la violació era considerada un tabú i més encara si es tractava d’una menor d’edat.
El pintor
Fillol va aportar una mirada que va transgredir els principis morals de la seua època, especialment, pel que fa a la figura de la dona. D’aquesta manera, va transmetre la preocupació pels problemes del moment: revoltes, manifestacions socials i altres conflictes.
Aquest deixeble d’Ignasi Pinazo pot connectar amb la sensibilitat, el gust, les inquietuds i reivindicacions socials del present. La gran majoria dels seus llenços denuncien l’explotació humana, la humiliació, la violència contra la dona i les misèries en general. A més representa molt bé la transició del naturalisme al modernisme, segons sosté Javier P. Rojas, codirector i fundador de la Càtedra Pinazo, expert en la seua obra.
