El poeta grec que inaugurà la literatura «queer», ara en català

Salze Editorial publica en edició bilingüe l’antologia Regala’m un cos, del poeta grec Dinos Khristianópulos (Tessalònica, 1931-2020). Una tria de quasi noranta poemes a partir de l’obra completa, que aplega tots els motius de la seua poètica, duta a terme i traduïda per Lucas Gonzalvo Valls. El títol del volum pertany a un poema del seu recull Anhel indefens (1955-1970).

Dinos Khristianópulos, Premi Nacional el 2011, és dels pocs poetes grecs que va prendre’s la llibertat de rebutjar el guardó. Irreverent i contestarari, la crítica el situa, juntament amb Kostas Taktsís, com una de les veus que inaugura la literatura queer de la Grècia moderna, obrint camins inexplorats per a la poesia homoeròtica que coneixem d’arrel kavafiana.

L’editorial assenyala que Khristianópulos «subverteix la tradició literària europea de la flânerie baudelairiana i ens mena pels barris i l’extraradi de la seua ciutat, on testimonia identitats, amors i violències d’una Tessalònica mundana que s’escola entre progrés i gentrificació, però que troba recer als seus versos». D’aquesta manera, «en la perillosa i seductora vastitud de parcs i descampats reverencia l’erotisme de les botes dels soldats, es rendeix a la desbordant masculinitat dels cossos que la nit regala i torna a casa amb les despulles d’una soledat que la seua passió no ha pogut guarir», indica.

Considerat un poeta de l’espai públic, aquesta selecció ofereix temes lligats a la sexualitat, la religió, la història i la política. Des de la recreació de personatges de la tradició literària, com ara Antígona o Sant Sebastià, fins a la plasmació més immediata del seu entorn, «el món personal de Khristianópulos transcendeix les barreres del seu caràcter local a través d’una valenta confessió, en la Grècia de la postguerra i de la dictadura dels coronels, amanida amb dosis de sarcasme i ironia», subratlla l’editorial. «Aquesta antologia convida el lector a descobrir la seua particular mirada dissident sobre l’experiència d’habitar els marges», explica.

L’autor de l’epíleg, Jaume Almirall, remarca que «cal celebrar el descobriment entre nosaltres d’un poeta que aquí, fins ara, era virtualment desconegut», ja que «és rar que se’ns facin avinents veus poètiques gregues més enllà de les grans figures consagrades». «L’ocasió valdrà per recordar-nos com la poesia grega dels nostres temps, en general tan ignorada fora del seu lloc, és rica i variada, capaç d’oferir veus de poderosa originalitat; i per al cas de Khristianópulos, valdrà per a recordar-nos que la vera poesia no pertany a les arts decoratives ni ens interpel·la des de la sacralitat, sinó des de la vida moral i de la tradició artística de la paraula», destaca.