El pòdcast Repel·lents analitza «Després de la brega», d’Antoni Fillol

Repel·lents, un pòdcast de cultura i humor conduït per un filòsof, una il·lustradora i un historiador, comença la temporada amb un nou format. Tots tres, Màxim Vivó, Laura Mars i Freddy Benlloch, asseguren que «intenten aparentar que s’han passat la vida llegint Marx, Sartre, Benjamin, Kant o Pierre Vidal encara que el que realment han fet és consultar la Viquipèdia, el Muy Interesante, el National Geographic d’Història, l’Instagram del Museu del Prado i frases i frases de Paulo Coelho».

Així, en aquest capítol analitzen la pintura Després de la brega (1904), d’Antoni Fillol. El cadàver d’un home jeu sobre el paviment mullat, al mig d’un carrer solitari. El veiem de prop, des de la vorera, en un escorç forçat: ha caigut de tos amb el cap, del qual encara brolla un raig de sang, una mica de gaidó, en primer terme, i les cames i els braços oberts. Ni una ànima s’ataülla sota l’atmosfera boirosa i la llum grisenca, pesada, que aixafa la ciutat i a nosaltres mateixos, espectadors muts, potser més encara pel punt de vista baix. Només quatre contundents troncs obscurs, nus, com una mena de gegantins ciris negres, deformats per l’opressiu ambient que s’hi respira, custodien la víctima. Alguns elements escampats ací i allà, gorres, bastons, pedres, indiquen els durs conflictes que s’han esdevingut on en aquests moments regnen el silenci i la quietud.

El fet que la víctima vesteix com ho feien els obrers d’aquell temps i no porta armes revela una acusació. La imatge crua ens transporta, malgrat tractar el desgraciat moment posterior, a alguna de les revoltes que es desencadenaven sovint als espais urbans de les principals ciutats del País Valencià al tombant del segle XX. L’ambient d’aquella àpoca al Cap i casal no podia ser més tens a causa de les revoltes obreres. Aquells dies, un titular de Las Provincias deia: «Es declara l’estat de guerra a València per les contínues vagues i avalots». Dissortadament, les càrregues de la Guàrdia Civil van matar un jove a la cantonada del carrer de Mossèn Femades. Qualsevol diria que el pintor n’ha estat testimoni i ha alçat acta del tràgic desenllaç de la violència exercida sobre els manifestants que demanaven millores laborals, econòmiques, socials i higièniques.

Antoni Fillol i Granell va nàixer a València el 1870 i va morir en Castellnou (l’Alt Palància), el 1930. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts Sant Carles de València amb un valencià il·lustre: Ignasi Pinazo. El mateix Fillol va arribar a ser catedràtic de la mateixa escola. Se’l coneix per la seua vocació social i costumista a l’hora d’escollir la temàtica de les seues pintures, per la qual cosa se l’emmarca dins del realisme social. Entre altres, aborda xacres com ara la violència contra la dona. Però va anar més enllà de la pintura en la reivindicació social, assistint a vagues, manifestacions i protestes d’estudiants, agafant la fama de radical.

Durant el programa, Màxim analitza la vida del pintor, el context i la temàtica de l’obra. Laura ens parla de les diferents tècniques pictòriques emprades per Fillol i de l’evolució de la pintura durant el segle XIX fins a arribar a Després de la brega, i Fredi repassa la història del sindicalisme fins a l’actualitat i dels diferents reptes que té al davant la lluita sindical.

Podeu escoltar aquest i altres episodis de Repel·lents a Ivoox.