Divendres passat l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València va ser l’escenari d’una trobada organitzada pel PEN Català de la mà d’Acció Cultural del País Valencià, titulada «En defensa de la cultura». L’acte va ser presentat per la presidenta de l’entitat, Laura Huerga, i el vicepresident al País Valencià, Gustau Muñoz, i va reunir noms destacats del món cultural i periodístic amb l’objectiu de reflexionar sobre el paper de la cultura i la seua defensa en els temps actuals.
Amb un inici ple d’apunts rellevants, Lola Bañón, periodista i professora, va expressar la seua preocupació per la situació del valencià i la necessitat de «resistir» contra la sequera cultural. En aquest sentit, també va rememorar alguns tics sobre l’actitud de meninfots dels valencians i el seu autoodi identitari. Va subratllar la importància de la digitalització i va denunciar la normalització del discurs feixista en altres parts del món. Bañón va fer èmfasi en la falta de sentit democràtic que s’havia trobat en la seua experiència professional i personal. «En les reunions, els consells i les comissions cadascú mira per la seua part. Ens manca molta cultura democràtica», va remarcar.
Núria Cadenes, escriptora, va posar l’èmfasi en la creació de cultura com a exemple d’èxit al país, sempre amb les millors condicions possibles i amb la necessitat que els «gestors culturals gaudisquen d’autonomia» perquè el control comporta perills que s’han demostrat hui en dia. A més, Cadenes va elogiar el sentit associatiu al País Valencià en l’entorn festiu, de colles i casals. «Crec que el País Valencià, amb falles, moros i cristians, xarangues i altres activitats, està molt viu quant al teixit associatiu. Podrà ser conscient o no, però això ho té».
Lourdes Toledo, periodista, escriptora i membre del PEN, i col·laboradora del Diari La Veu, va destacar la tendència dels valencians a formar institucions contràries i va qüestionar la constitucionalitat de la «discriminació» actual a l’hora de fer programacions culturals. A més, va cridar a la «no passivitat davant les circumstàncies». «Li diguem com li diguem, és cultura encara que vetlada i hem d’estar units», va reflexionar.
Josep Lluís Barona, historiador i professor, va aportar una perspectiva internacional, relacionant la pujada de l’extrema dreta en diversos països europeus amb la necessitat de «trobar la mateixa particularitat». Va alertar sobre la internacionalització de la història i va ressaltar que la cultura no és només oci, sinó que ha de mantenir una visió connectada amb la «pèrdua de sentit crític en l’educació». Al mateix temps, va establir paral·lelismes culturals amb el País Valencià i Catalunya sobre trets culturals diferencials. «El Barça és més que un club, el València no. Amb el que això comporta».
Èxit d’assistència
El públic va omplir la sala i les persones que hi van participar van destacar les diferències entre política i cultura, així com els diversos trets socials que influeixen en aquest àmbit. Pau Alabajos, present entre l’audiència, va cloure l’acte amb una actuació i una crida a l’acció: «Hem de fer cultura en aquests moments», acompanyant les seues paraules amb les cançons «Vencerem» i «Utòpics, idealistes, ingenus».
A més, es va fer entrega als membres del PEN i assistents del llibre PEN Català, 100 anys protegint la llengua i la llibertat d’expressió. L’acte «En defensa de la cultura» es va erigir en un fòrum enriquidor i reivindicatiu, on la diversitat d’opinions va convergir per abordar la necessitat imperant de protegir i impulsar la cultura, la qual es va destacar com a eix fonamental per al desenvolupament d’una societat crítica i plena de valors.
