El palau d’Altamira, testimoni de la història d’Elx

El palau d’Altamira o alcàsser de la Senyoria d’Elx (el Baix Vinalopó), situat al centre de la ciutat, a tocar del riu, formava part, amb la Calaforra i la torre del Consell, del sistema defensiu de l’antiga vila emmurallada, a l’angle nord-oest, i n’era l’element més significatiu. 

En la construcció es distingeixen diverses fases. La primera es correspon amb el període islàmic, entre els segles XI i XIII. Les restes d’habitatges i clavegueram trobades en els treballs anteriors al condicionament museístic procedeixen de la segona meitat del segle X o de principis del segle XI. Tot i que hi ha escassos testimonis de l’Elx andalusí, els primers indicis d’ocupació de la madīna(t) Ilš es remunten a aquest període. Els banys i els llocs d’habitació que afloren en les intervencions arqueològiques es van bastir en aquell moment i van generar pràcticament el que hui en dia és el centre de la ciutat. Amb l’arribada del poder almohade, a mitjan segle XII, es va erigir en un dels principals centres urbans de Xarq al-Àndalus.

El 1147, el poeta ibn Bassīn copià un relat del 1061 de Muhammad ibn Muslin en què s’esmenta Elx, definint-la com un «campament», el que fa pensar que ja tenia un recinte murallat. És a dir, seria a principis del segle XI quan la població, habitada des de mitjan segle X per un reduït nombre d’habitants, es va emmurallar. Posteriorment, en època almoràvit, es va produir una important remodelació del sistema defensiu de la ciutat: es va construir una torre exempta (anomenada de l’Homenatge), una (o dues) torrasses a la muralla i una entrada monumental en colze (o replec), al costat de la torre de l’Homenatge, que dona pas a la medina des del riu.

La Crònica de Ramon Muntaner

Jaume I va entrar a la ciutat el 1265 i va prendre la torre de la Calaforra. La Crònica de Ramon Muntaner narra la conquesta cristiana d’Elx i d’altres pobles del Vinalopó: «E con lo senyor rei hac ordonat Alacant, anà-se’n a Elx, e posà setge a Elx, e hi trasc ab trabucs. E dins aquell temps que el setge se tenia, hac tota la Vall d’Etla e de Noetla, e Nampot, Asp, Petrer, la Mola. E hac Criveleny, que l’arrais de Criveleny se’n venc a ell e es féu son hom e son vassall. E puis hac Favanella, Callosa e Guardamar. Què us diré? Tant tenc assetjat Elx, que l’hac, e es reté a ell. E puis hac Oriola e lo castell, que li reté Pero Roís de Sant Cebrià, qui n’era alcaid, que el li reté con veé que la vila d’Oriola hac haüda; e hac gran raon que li retés lo castell sens colp e senes costada, que un dels pus forts castells e dels pus reials és d’Espanya; e així podets entendre aquell cavaller con féu gran bondat e gran cortesia, que així reté lo dit castell al senyor rei.»

I en un altre passatge, diu Muntaner: «E com la dita ciutat hac presa, poblà-la tota de catalans, e axí mateix Oriola e Elx, e Alacant e Guardamar, Cartagènia e en los altres llocs; sí que siats certs que tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món: que en veritat vos dic que entre lo món jo ne altre no pot saber que dues províncies sien mellors ne pus gracioses de totes coses com són lo regne de València e el regne de Múrcia».

Segles XV-XIX

El palau erigit el 1557 sobre les restes d’aquesta fortificació anterior va pertànyer als marquesos d’Elx, títol que va passar a la casa comtal d’Altamira, i va servir per a l’allotjament de reis i nobles. El 1470, Gutierre de Cárdenas, comanador de Lleó, va rebre, en recompensa per donar suport al casament d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, les viles d’Elx i Crevillent, amb els seus termes i habitants, donant lloc a la creació d’un senyoriu, convertit en marquesat després de les Germanies, amb una extensió semblant a l’actual comarca del Baix Vinalopó. La presa de possessió no es portaria a efecte, per oposició de la vila a ser alienada del patrimoni reial, fins al 1481, quan les claus de l’alcàsser i de la Calaforra es van lliurar als enviats de Cárdenas.

Una bona part de l’edificació que a hores d’ara observem va ser alçada en maçoneria i amb els cantons de carreu el segle XVI: es va ampliar la torre de l’Homenatge i es va bastir el que podem qualificar de castell senyorial gòtic, ja que és una construcció ben diferent d’una fortalesa d’utilitat militar. 

Aquest caràcter de representació del poder feudal es va posar de manifest en les revoltes de les Germanies (segle XVI) i en el denominat motí d’Esquilache (segle XVIII), conflictes que suposen fites de la lluita antisenyorial a Elx. En efecte, segons el cronista valencià Martí de Viciana, una de les primeres accions dels agermanats il·licitans va ser la presa de l’alcàsser del senyor, al crit de «Visca el rei Carles i fora Cárdenas i llibertat», facilitada per la fugida del governador i la resta de funcionaris senyorials. 

Però els Cárdenas van viure poc al castell d’Elx, atés que van tindre la residència primer al castell de Maqueda (Toledo), construït el segle XV, i, posteriorment, després de la compra de Torrijos al capítol de la catedral de Toledo el 1482, a l’esmentada vila, on posseïa el seu palau residencial, hui desaparegut. 

A finals del segle XVIII, per les males condicions de les presons de la vila, es va decidir utilitzar la torre de l’Homenatge com a presó, funció que compliria fins al 1959, quan l’avançat deteriorament de l’edifici i l’afonament del pas a la torre van impossibilitar continuar amb aquest ús. El 2004, durant les obres de restauració i condicionament de l’edifici per a ús cultural, es va documentar un important conjunt de grafits a la torre de l’Homenatge de l’alcàsser, associat, en part, a aquest ús carcerari. 

El palau, segons una descripció del 1829, albergava la residència del procurador, màxima autoritat en l’administració del senyoriu; l’oficina de cobrança dels tributs senyorials; l’escrivania i l’arxiu senyorial; l’habitatge de l’alcaid i del cavaller de la serra, la missió del qual era recórrer a cavall el terme per a «protegir» la muntanya i les pastures -per a evitar rompudes sense permís-, i també els contenidors d’emmagatzematge de l’oli i del gra procedent de la part que corresponia al senyor en el delme eclesiàstic. 

Una sèrie de fets, en el context de la revolució burgesa, van propiciar la desaparició de l’administració senyorial a Elx. El 1811 es va decretar l’abolició dels senyorius jurisdiccionals. A principis del 1812, es van destituir els empleats del comte d’Altamira. El 1835, en un nou moment revolucionari, es va suprimir la Universitat de Sant Joan, sota la dependència directa del senyor. En aquests anys s’anul·laren també totes les rendes senyorials. Per fi, el 1837, s’abolia definitivament el règim senyorial i el 1840 se suprimia el delme. 

El segle XX

El 1913, per 10.000 pessetes, va comprar el palau l’industrial il·licità Diego Ferrández, qui va muntar, en l’actual pati d’Armes, una factoria de teixits per a la indústria espardenyera. Llavors l’estat de l’edifici devia ser ruïnós i part del pati d’Armes devia estar ocupat per habitatges en règim d’inquilinat. 

L’any 1961, concretament el 22 de setembre, un decret va declarar monument historicoartístic el Palau d’Altamira (BOE de 24 d’octubre). Uns anys després, el 1968, la Direcció General de Belles Arts va declarar conjunt historicoartístic la part nord de l’antiga vila murada.

El 12 de juny del 1974, l’Ajuntament va adquirir l’edifici per expropiació i un mes després, va declarar el seu estat de ruïna imminent. Posteriorment, a la dècada del 1980, es van iniciar obres de reforma, que van restituir la corsera de la torre de l’Homenatge, desapareguda el 1908. S’hi van refer alguns merlets i es va recobrir amb formigó la base de la torre de l’Homenatge. 

Una vegada recuperat es va destinar a albergar el Museu Arqueològic Municipal Alejandro Ramos Folqués. Després d’una altra rehabilitació el 2005, que va traure a la llum restes de la fortalesa original (incloent-hi l’altra porta d’accés des del vessant del riu, l’existència del qual es desconeixia), el conjunt es va integrar en el nou Museu Arqueològic i d’Història d’Elx (MAHE). 

Aquest centre es va inaugurar el 2006 i va coincidir amb el retorn durant sis mesos de la Dama d’Elx, allotjada a la planta baixa de la torre de l’Homenatge, on actualment s’exhibeix una còpia exacta del bust iber, cedida pel Museu Arqueològic Provincial (MARQ).