El pòdcast de literatura Gent Ràndom, amb seu a Ràdio Godella, ha publicat un nou capítol que ha estat enregistrat en directe des de l’Espai d’Art Contemporani de Castelló de la Plana (EACC) aprofitant l’exposició de Michele Gabriele I see you repeating this / I warn you in the sweetest way. A més, l’episodi forma part de la campanya «Espanta la por», del Museu Valencià d’Etnologia, l’ETNO.
Així, en aquest programa, titulat «Els nostres ulls, les nostre tenebres», Lourdes Frasquet i Quim Ruiz s’endinsen en el gènere del terror i les rondalles de la mà d’Irene Solà i la seua darrera novel·la Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres i Nuestra parte de noche, de l’escriptora argentina Mariana Enríquez, totes dues editades per Anagrama. Dos llibres que els serveixen de pretext per a parlar del terror, la mitologia popular, la fantasia al servei de la subversió política, les dones absents, la memòria, etc.
En la seua obra, Irene Solà explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació. És la història d’una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. El mas Clavell, amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries, està transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis.
Per part seua, en el llibre de Mariana Enríquez, el terror sobrenatural s’entrecreua amb terrors molt reals en una novel·la pertorbadora i enlluernadora. Unes pàgines amb cases l’interior de les quals muta; passadissos que amaguen monstres inimaginables; rituals amb sacrificis humans ferotges…
Frasquet i Ruiz van des de les rondalles i històries del país, amb tota la seua mitologia, fins a l’altra banda de l’Atlàntic, amb unes històries inserides en la dictadura argentina «que sovint fan més por que la fantasia perquè saps que són reals».
