El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) es vesteix de «luxe» i «delícia» amb dues noves exposicions dedicades a l’art i la cultura japonesa. Aquestes mostres aprofundeixen en la riquesa patrimonial del Japó des del segle XVII i analitzen la gran influència del seu art en la cultura occidental.
Les exposicions, titulades «Espill de la bellesa. Art japonés dels segles XVI al XX» i «Japonismes. Hibridacions culturals i internacionalització de l’art japonés», es podran visitar des d’aquest dijous fins al 17 d’agost. La presentació, que ha tingut lloc a la Sala Baixa del museu, ha comptat amb la presència del director del MuVIM, Rafael Company, i dels comissaris de cada mostra, Raúl Fortes-Guerrero i Amador Griñó.
Un viatge per la bellesa de l’art japonés
El director del museu, Rafael Company, ha recordat que és la tercera vegada que el MuVIM dedica una exposició a l’estètica japonesa, però ha destacat que aquesta vegada «es vesteix de luxe i de delícia» amb dues mostres excepcionals: una d’elles com a «luxe patrimonial» i l’altra com a «delícia», perquè convida a reflexionar sobre «una de les onades estètiques característiques d’Occident», que, segons ell, genera «addicció històrica i cultural».
Per la seua banda, el comissari de la primera exposició, Raúl Fortes, ha explicat que aquesta mostra ofereix «una visió global» de l’element que «més impacta» els occidentals quan contemplen l’art japonés: la bellesa.
«La bellesa entesa a vegades com nosaltres l’entenem, però també la bellesa entesa d’altres maneres distintes, perquè la bellesa té moltes cares, té moltes arestes en el cas de l’art japonés», ha subratllat.
L’exposició presenta diferents classes de bellesa, des de la bellesa natural, inspirada en la natura, fins a la bellesa artificial, aquella que emergeix de la creativitat humana i que «crea el seu propi univers». A través d’una variada col·lecció de peces pictòriques, escultòriques, ceràmiques i tèxtils, així com objectes d’estètica nipona (quimonos, escuradents, entre altres), els visitants poden explorar la diversitat artística del Japó.
Raúl Fortes ha convidat el públic a descobrir la bellesa oculta i a «submergir-se en aquesta bellesa», descrivint l’experiència com «quasi una experiència immersiva, espiritual i estètica». Així mateix, ha animat a «deixar-se engalipar, impressionar, per aquestes diferents classes de bellesa», que l’exposició pretén realçar.
El japonisme: una influència en l’art occidental
La segona exposició, «Japonismes. Hibridacions culturals i internacionalització de l’art japonés», analitza com la cultura japonesa ha influït en l’art occidental des del segle XIX, especialment després de l’obertura forçosa del país el 1853 per part dels Estats Units. Aquest procés va marcar l’inici d’un fort intercanvi cultural entre Orient i Occident.
El comissari d’aquesta mostra, Amador Griñó, ha explicat que el japonisme va sorgir a mitjan segle XIX i es caracteritza per «un intercanvi complex i multifacètic que ha transformat les arts visuals, la música, les arts decoratives i, més recentment, la cultura popular global a través del manga i l’anime».
Segons Griñó, la influència japonesa en arts decoratives, moda, tèxtils i disseny gràfic va provocar que «la naturalesa, la simplicitat i les línies elegants» pròpies de l’art nipó s’integraren en elements quotidians com mobles, ceràmica, joieria, teixits i arquitectura occidental.
Un dels exemples més evidents d’aquesta influència és la irrupció del Japó en el cinema i l’entreteniment, amb obres icòniques com Godzilla o la popularització del manga i l’anime a través de títols com Dragon Ball, Pokémon, One Piece o Mazinger Z.
«Els successius ‘japonismes’ que s’han donat al llarg de la història, no representen simples modes decoratives, sinó autèntics processos d’intercanvi cultural que han enriquit profundament, tant l’art occidental com la comprensió global del Japó fora de les seues fronteres. La seua influència perdura i continua ressonant en la creació artística contemporània», ha conclòs Griñó.
