El músic Carles Enguix presenta “Sussi”, una cançó amb què trenca la línia estilística que havia conreat fins ara i aposta decididament per l’humor com a resposta als temps convulsos actuals. La peça naix amb voluntat de descompressió emocional i amb una clara intenció: fer riure i convidar a mirar el futur amb una altra actitud. “Sussi” és una cançó divertida, lliure de prejudicis, la qual vull que servisca d’antídot contra el malestar general ocasionat pels temps que visquem.
L’artista reflexiona sobre el moment social que travessem i alerta d’una pèrdua progressiva del sentit de l’humor en la vida quotidiana. Davant d’aquest escenari, reivindica la necessitat de recuperar el riure com a eina col·lectiva.
“És indubtable que l’humor està minvant en bona part en qualsevol acte social. Per això, ens cal riure i, com més, millor. I no exagere. Visquem temps convulsos en que la preocupació pel futur social del nostre voltant i mundial ens està provocant la falta d’humor i ens condueix a la tristesa, la melangia i el pessimisme; tot junt és el mateix”, assenyala Enguix.
Musicalment, “Sussi” dialoga amb referents cinematogràfics i comercials ben diversos, en una combinació que Enguix mateix reconeix amb ironia i ambició. La peça evoca sonoritats que remeten tant a l’univers de la comèdia francesa com al pop més popular dels anys seixanta.
“He volgut, des de la meua modèstia i coneixements musicals, compartir amb aquesta cançó, habitació amb la banda musical de Franck Barcellini en la pel·lícula Mon oncle, dirigida pel fabulós Jacques Tatí. O també amb el tema cent per cent comercial com va ser ‘Palomitas de maiz’, del compositor Gershon Kingsley, tema molt famós en els anys 60. O amb ‘Obladí Obladà’, de Paul McCartney / Jhon Lennon, la qual cosa com comprendreu és aspirar molt alt amb la meua comparació”, explica Enguix.
Amb aquesta nova proposta, Enguix deixa enrere el camí transitat fins ara, marcat per una notable diversitat d’estils, i obri una etapa que ell mateix defineix com a “rupturista dins de la seua trajectòria”.
“‘Sussi’ trenca amb tots els estils amb els quals he creat les meues composicions fins aquest moment. He conreat i editat cançons des del pop-eock, passant pel blues, soul o jazz, folk, i infiltrant-me en la música barroca, influenciat, amb aquest darrer estil, per composicions del principi del naixement dels Rolling Stones”, conclou Carles Enguix.
